Sense sordina. Sense respectar la tradicional pax Diada. El pols entre postconvergents i republicans és ja públicament acarnissat i viu xocs en què s’ataquen les essències pròpies de cada força. Així, el president del PDECat, David Bonvehí, va asseverar ahir que ERC «ha aparcat l’independentisme», una proposta que Esquerra va convertir en estendard fa just 30 anys.
En una entrevista concedida a Europa Press, un dels líders de la postconvergència va apuntar que «ara ERC intenta ocupar aquest espai que ocupàvem nosaltres. Ha deixat l’independentisme i el sobiranisme una mica aparcat, també ha deixat aparcades les polítiques més intransigents d’esquerres. Em fa la sensació que volen ocupar aquest espai central».
Qui va ser un dels arquitectes del controvertit pacte de Junts per Catalunya amb el PSC a la Diputació de Barcelona, en detriment, precisament, d’ERC, es va sorprendre pel fet que ERC hagi adoptat «les tesis més convergents que havia combatut enèrgicament», i considera que les va repetint durant l’últim any amb un estil propi.
Atacs sense pausa
Bonvehí no es va frenar allà i va ampliar la seva visió sobre els seus socis de Govern. Així, sobre l’abstenció republicana en la segona votació de la sessió d’investidura –fallida– de Pedro Sánchez, va acusar ERC de «sobreactuar per fer veure que són el partit que representa més gent a Catalunya».
Bonvehí va rebutjar un avanç electoral a Catalunya com a reacció a la sentència als líders independentistes –solució que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va dir dilluns passat que s’havia de «descartar»– perquè augura un resultat dels independentistes bastant semblant a l’actual.
«Només defensaria convocar eleccions si un dels dos grans partits independentistes o el tercer diguessin que volen deixar de ser independentistes i volen fer una altra cosa. Seria un canvi molt gran», va asseverar, redundant en aquesta idea que ERC ja no és independentista.
Sobre la resposta social a donar a la sentència, que es preveu condemnatòria, el president del PDECat va advertir que una proposta com una aturada del país només l’avalaria si la defensés gairebé tota la societat catalana.
«Ho faria tot per la independència, si ho fem seriosament», va sentenciar.