El Govern basc ha demanat, aquest divendres, acabar amb l’"ostentació pública" de les rebudes a expressos d’ETA, "per sensibilitat i respecte al dolor de les víctimes". La ‘lehendakaritza’ ha respost així, a través d’un comunicat, al coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que al matí havia afirmat: "No estem disposats que ens diguin a qui podem rebre i a qui podem abraçar".
En una entrevista a Radio Euskadi, el líder ‘abertzale’ ha dit que no acceptarà un veto al "dret a l’abraçada" i ha avisat: "Hi ha 250 presos i hi haurà 250 rebudes". L’Executiu basc ha acusat Otegi de recórrer a "un exercici de demagògia d’alta intensitat" amb les seves paraules per justificar els homenatges.
"Ni tan sols es tracta del dret a la llibertat d’expressió, ni de les capacitats o no legals coercitives ni de qui és la competència. No es tracta de res d’això quan hi ha jurisprudència contrastable. ¡Ara resulta que parlem del 'dret a l’abraçada' i la contraposició de 'sentiments’!, ha criticat l’Executiu d’Íñigo Urkullu. Aquest ja va expressar fa uns dies el seu rebuig d’aquest tipus d’homenatges, després dels actes del cap de setmana passat a Hernani i OñateHernaniOñate, a Guipúscoa.
En la seva nota, el Govern d’Euskadi ha remarcat que "el problema, per descomptat, no és a qui vol abraçar cadascú". "El problema és l’ostentació pública i política que es fa de la 'rebuda o homenatge' als expressos i, molt especialment, la seva significació per a una memòria crítica del passat, del dolor provocat pel mal injust causat, i per a una pedagogia social de respecte als drets humans com a base per a la convivència en la nostra societat". "Si aquest argument no és suficient", afegeix, "ho hauria de ser el mal que es provoca a les víctimes".
El "procés de convivència"
Otegi ha considerat en l’entrevista que els qui tornen a treure el debat sobre aquestes rebudes "són els qui proven d’obstaculitzar el procés de convivència". I ha plantejat abordar l’assumpte de les rebudes "de manera constructiva" juntament amb altres assumptes de política penitenciària, dins d’"un plantejament integral del tema de la convivència".