La militància de la CUP s’ha conjurat aquest diumenge a Celrà (Girona) per abordar la seva reubicació a l’escenari ‘post-1-O’. Els anticapitalistes discuteixen dos documents: un que repensa la seva estructura interna i un altre que aborda un gir estratègic que, a falta de l’aprovació d’esmenes de les assemblees territorials, advoca per aparcar un altre referèndum i una nova declaració unilateral d’independència perquè “no es donen les condicions”, tot i que sense renunciar a la “desobediència civil i institucional”.
No renuncien a aquestes eines a llarg termini, continuen vindicant la “desobediència” i “unilateralitat”, però consideren que ara no toca fer-les servir, perquè un altre xoc amb la legalitat requereix una “acció prèvia i paral·lela en l’àmbit nacional i internacional” per aconseguir el màxim nombre de recolzaments i complicitats, una “campanya de pressió impulsada des de la comunitat internacional”, que els resultats d’una eventual consulta reflecteixin un “ampli consens” i que la Generalitat estigui “absolutament compromesa” amb l’encàrrec.
“L’objectiu és més llunyà del que semblava fa uns mesos”, admeten en el seu full de ruta, i afirmen: “no es pot mantenir la ficció que la ruptura és imminent”.
Del bloqueig a la proposta
Els cupaires donen per clausurat un cicle polític i fan autocrítica sobre la seva desfeta electoral el 21-D i les passades eleccions municipals, ja que no es van presentar ni a les generals ni a les europees. Apunten que la seva tàctica de “bloqueig” en el Parlament no ha donat els seus fruits i els ha portat a una “subordinació de facto a l’independentisme governamental per falta d’un full de ruta alternatiu després de l’1-O”.
Per revertir la seva pèrdua d’incidència, es proposen passar d’una oposició frontal al Govern a una de “contundent però propositiva”, a tendir ponts amb JxCat i ERC i fins i tot a formar part d’un futur Executiu, assumint “les responsabilitats institucionals on faci falta”.
També discuteixen si, davant d’un eventual avenç electoral, s’han de presentar a les eleccions catalanes amb una marca unitària que desbordi les seves sigles, el que defineixen com “un front postelectoral ampli d’esquerres i sobiranista” en què provarien d’esgarrapar a alguns sectors d’ERC o els comuns.
En l’assemblea nacional han participat 390 militants (349 amb dret a vot), 34,5% dones i 65,4% homes. En una roda de premsa per explicar el detall de la discussió, l’exdiputada Mireia Vehí, ha explicat que els dos documents es ratificaran a finals de juliol per via telemàtica, una vegada hagin consensuat el centenar d’esmenes que han presentat les diferents assemblees al text base.