Les negociacions entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias estan fent parlar malgrat la "discreció" que, se suposava, anava a envoltar aquestes trobades. El ball de butaques, els intercanvis d’ofertes i les raons, en general, estan deixant de banda la negociació programàtica. Un punt en què tothom sembla coincidir que arribaran ràpidament a un acord. No obstant, fent la vista enrere, els dos líders van tardar més de dos mesos i mig per forjar el pacte pressupostari que van presentar a l’octubre.  I tot i que allò va aplanar molt les futures converses, el secretari general morat pot collar una mica més mirant d’imposar, sempre dins de la “proporcionalitat”, una agenda social de més calat. 

"Ens hem deixat moltes plomes", va dir Iglesias, a la tornada de l’estiu, després de firmar a la Moncloa aquell esbós de pressupostos que mai va arribar a materialitzar-se. En aquell moment, el document va resultar no ser "satisfactori" per al polític madrileny, que buscarà posar sobre la taula aquelles mesures que no va aconseguir incloure fa vuit mesos. En resum, aquell pacte servirà ara de "punt de partida" en unes negociacions que es preveuen incertes i que adquireixen un rumb mediàtic que, es pressent, no agrada dins d’Unides Podem. 

Així, els eixos sobre els quals sembla que pivotarà l’estratègia negociadora d’Iglesias resulten una barreja dereivindicacions antigues, noves exigències i llocs en el Consell de Ministres per fer complir les mesures i desterrar la por que tot quedi en “paper mullat”. 

Tensar la corda

Amb quatre anys fins a les pròximes eleccions i amb l’esperança que formaran part del pròxim Govern –tot apunta que, com a mínim, ocuparan llocs intermedis en l’Administració–, els morats han recorregut al seu programa electoral per proposar mesures socials més ambicioses i que comporten una despesa pressupostària més gran. Així, resulta previsible que mirin de tensar la corda amb els socialistes per tirar endavant la ja recurrent renda mínima garantida de 600 euros ol’impost a la banca per recuperar els 60.000 milions del rescat bancari. 

Tampoc sorprendria que els d’Iglesias, a la recerca d’aconseguir complir el que ja es va pactar, insistissin a tornar a posar per escrit la necessitat de revaloritzar les pensions a l’IPC per llei, de derogar els aspectes més nocius de la reforma laboral del PP o la intervenció del mercat del lloguer. A més, podrien introduir en les negociacions la incorporació del servei de dentista gratuït als serveis del sistema de salut –ja en vigor a l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau–. 

Responsabilitats verdes

No obstant, més significatives podrien resultar les al·lusions de dirigents d’Unides Podem sobre transició ecològica. Aquest divendres, el coportaveu de la coalició, Juantxo Uralde, va demanar crear una "vicepresidència sostenible" davant d’una emergència climàtica que afecta tots els departaments del Govern. Malgrat que no va aclarir si els agradaria ocupar aquest possible càrrec, Uralde va deixar caure que, "tant de bo i preferiblement", puguin impulsar mesures per frenar el canvi climàtic "des del Govern". 

En aquest sentit, l’objectiu que persegueixen és implantar un pla per reduir la producció energètica basada en combustibles fòssils a la meitat en una dècada i assolir el 100% de la producció de fonts renovables el 2040, així com la creació d’una gran empresa pública d’energia per executar la transició ecològica i abaixar la factura de la llum.

Com a aval per a aquesta idea, els d’Iglesias compten amb l’exemple a seguir de l’acord del Botànic II, a la Comunitat Valenciana, on el socialista Ximo Puig serà president gràcies als vots de Compromís i d’Unides Podem, que, amb cinc diputats, entrarà al Govern ocupant una "vicepresidència verda" i dues conselleries.