INVESTIGACIÓ DEL REFERÈNDUM

ERC va planejar carregar el cost de l'1-O a la resta d'espanyols, segons un informe de la Guàrdia Civil

«El pagaran ells», va afirmar Jové en un grup de whatsapp de dirigents republicans entre els quals figuraven Pere Aragonès i Lluís Salvadó

Barcelona Barcelones 20 09 2017 Politica Puesta en libertat despues de tomarles declaracion en la Ciutat de la Justicia a Josep M Jove y LLuis Salvado ARXIU DG 170922 ex 0035 EN LA FOTO Carme Forcadell Orio Junqueras Josep M Jove y Lluis Salvado FOTO PUIG JOAN / JOAN PUIG

Un nou informe de la Guàrdia Civil incorporat a la investigació sobre el referèndum de l’1-O a Catalunya que porta el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, al qual ha tingut accés Europa Press, revela que els líders d’ERC, davant de la impossibilitat de destinar recursos de la Generalitat a la consulta declarada il·legal pel TC, planejaven carregar el cost a la resta dels espanyols: “El pagaran ells”.

És l’afirmació que va fer l’exnúmero dos d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové –que avui s’ha negat a contestar les preguntes del fiscal sobre l’1-O–, en un grup de whatsapp que tots dos compartien amb els membres d’ERC Pere Aragonès–actual vicepresident del Govern–, Lluís Juncà, Sergi Sol, Albert Puig i Raúl Murcia Tobalo el 5 de juliol del 2017, després del’anul·lació de la disposició addicional de la llei de pressupostos de la Generalitat que dotava el referèndum.

Aquell dia, Puig (director de comunicació d’Economia i Hisenda) va comentar a la resta que no farien declaracions i que, en tot cas, s’havia suspès la disposició addicional, però “no la partida pressupostària”, i Oriol Junqueras va contestar amb un “ok”. “No direm res, no. Tranquils. Divendres, el Pere aconseguirà una partida equivalent del Montoro. El pagaran ells”, va afegir Jové tot seguit, amb referència a Aragonès i al llavors ministre d’Hisenda, segons recull la Guàrdia Civil al seu informe.

La preocupació pelfinançament  per a l’1-O venia ja d’abans. El mateix informe policial recull una altra conversa d’aquest grup de whatsapp del mes de maig en la qual Josep Lluís Salvadó, objecte d’aquesta investigació, advertia els altres que els pressupostos dissenyats permetien “avançar en el full de ruta i construir les estructures d’Estat més urgents”, però si no s’aprovaven els comptes, “moltes coses no podrien fer-les”.

Uns dies després, el 3 de juny, era Junqueras qui abundava en la importància dels pressupostos, traslladant als altres que el llavors president Carles Puigdemont havia dit que “sense pressupostos s’acaba la legislatura”, posició que compartia l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) i de la qual tant ell com Òmniun Cultural discrepaven: “Creiem que no necessàriament”, apuntava.

La preocupació de Salvadó

L’informe de la Guàrdia Civil destaca per “il·lustrativa” una altra conversa que van mantenir per telèfon el 24 de juliol d’aquell any Salvadó i Pere Aragonès, llavors secretari d’Economia. El primer volia comentar amb el segon l’estratègia a seguir davant de possibles preguntes complicades d’actualitat en una entrevista radiofònica que anava a concedir aquell mateix matí i en particular, sobre un desquadrament de 6.150 euros en els comptes de l’Administració catalana que estava supervisant ja Hisenda.

“Salvadó va mostrar preocupació per si li preguntaven per aquest assumpte i Pere Aragonès li va comentar que digués que eren per al manteniment ordinari del programa, de despeses ordinàries del procés electoral i que no servien per al referèndum”, exposa la Guàrdia Civil. El pla era fer-se l’orni en cas que li plantegessin directament si enviaria a Hisenda la documentació disponible sobre les despeses del referèndum.

La llibreta Moleskine

Les converses formen part d’un informe més ampli sobre Salvadó i el seu grau d’implicació en l’1-O en vista de la llibreta Moleskine que se li va intervenir a Josep Maria Jové durant els registres del 20-S, però també dels seus dispositius electrònics i de converses telefòniques intervingudes.

“S’ha constatat que ha sigut una peça clau en l’execució del denominat procés de transició nacional dissenyant les línies mestres especialment en l’àmbit de la seva competència, la Secretaria d’Hisenda, des de la qual es ve impulsant la implementació d’una autèntica Administració Tributària amb plenes competències per al supòsit d’una hipotètica Catalunya independent”, assenyala l’informe.

No obstant, els agents conclouen que “la seva participació no només es va circumscriure a l’àmbit tributari, sinó que va anar molt més enllà assumint funcions i executant tasques en diferents àmbits”, com l’estratègia de secessió, des del full de ruta fins a l’acord preelectoral dels partits independentistes, o la logística de la consulta.