Per primera vegada en una sessió constitutiva del Congrés, els focus no van estar ni sobre el candidat a president del Govern, ni sobre els favorits per ocupar la Mesa. L’anomalia que ja condiciona totes les sessions del Parlament des de fa un any es va fer carn aquest dimarts a la Cambra baixa: hi ha diputats electes que estan presos. Tot i que van entrar d’amagat i escortats, una vegada a l’hemicicle Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull es van convertir en els protagonistes indiscutibles del dia.
Si hi havia prevencions, van ser inútils. Mentre van ser a l’hemicicle, els presos independentistes es van moure amb llibertat. Van entrar poc abans de les deu –Pedro Sánchez ho va fer minuts després– entre els aplaudiments dels seus, i van rebre no poques visites. Van aprofitar els moments morts i les cues de les votacions per conversar amb altres diputats: Gabriel Rufián feia broma amb Turull, Aitor Esteban parlava amb Rull, Pablo Iglesias fins i tot semblava intercanviar-se el número de telèfon amb Sànchez.
Quant a Junqueras, vencedor de les eleccions a Catalunya amb 15 diputats, el seu escó es va convertir gairebé en l’escenari d’un besamans. Mentre la majoria dels diputats del PP, Ciutadans i Vox miraven incòmodes cap a un altra banda, el líder d’ERC anava rebent visites i salutacions. Fins i tot va poder complir el seu objectiu d’estrènyer la mà de Sánchez, la reelecció com a president del qual es ratificarà en les pròximes setmanes.
Salutació freda
Va ser una salutació freda, tot i que en una trobada posterior van conversar durant gairebé un minut. “Hem de parlar”, li va dir Junqueras. “Hem de parlar”,li va respondre Sánchez, segons Gabriel Rufián. El president en funcions sí que va intercanviar algunes paraules més amb Jordi Sànchez.
No obstant, la portaveu Isabel Celaá i la ministra de Treball en funcions, Magdalena Valerio, sí que van xerrar una bona estona amb Junqueras, aprofitant una de les pauses de la sessió. A les dretes hi va haver certa divisió: mentre la majoria ignorava els presos, i fins i tot Albert Rivera i Pablo Casado penjaven a la xarxa missatges a favor de la seva “suspensió immediata” com a diputats, Inés Arrimadas –que també estava d’estrena al Congrés– sí que va saludar alguns d’ells.
El ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, també va compartir impressions amb Junqueras i amb Rull, que tenia un missatge per a ell del seu successor al Departament de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. “Damià em parla molt bé de tu”,li va dir. “Els he vist a tots molt afables”, va resumir el ministre.
Cafès, pintxos de truita i algun vi
Els presos van portar la seva llibertat de moviments més enllà dels límits de l’hemicicle. Els tres de JxCat van aprofitar, juntament amb alguns altres diputats del seu grup, per passar per la cafeteria de la tercera planta de la Cambra i demanar cafès, pintxos de truita i alguna copa de vi. També es va veure tots els presos parlant per telèfon mòbil, malgrat que no han rebut els que els corresponen com a electes.
En resum: els presos van esprémer el seu matí de llibertat a fons. Van ser –excepte quan a Junqueras l’assetjaven les visites al seu escó– els que més es van moure de tot l’hemicicle, potser en competència amb la popular Ana Pastor, que s’acomiadava de les seves responsabilitats de presidenta del Congrés en la passada legislatura. També van tenir uns minuts per veure’s amb els seus familiars per decisió expressa de Meritxell Batet.
Esquerra es va abocar a l’afalac al seu president, en presó preventiva des del 2 de novembre del 2017. Van viatjar a Madrid el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent, entre d’altres. Junts van advertir contra el que probablement passarà en les pròximes hores: la suspensió dels diputats presos. “Suspendre el guanyador de les eleccions seria com suspendre la democràcia”,va afirmar Aragonès.
Els diputats independentistes no volien que de la sessió se’n pogués desprendre una imatge de normalitat. Durant les votacions de la Mesa del Congrés, van triar formes diferents per mostrar el seu enuig. Els d’Esquerra van posar la paraula ‘llibertat’ i un llaç groc a les seves paperetes, que van computar com a vots nuls. Els de Junts per Catalunya van votar en blanc.
Fórmules variades
Però reservaven la seva principal mostra de disgust per a l’hora de prometre o jurar la Constitució, un pas imprescindible per adquirir la condició de diputats. Els electes d’ERC van utilitzar fórmules variades. La de Junqueras, en castellà: “Des del compromís republicà, com a pres polític i per imperatiu legal, sí, prometo”.La de Rufián: “Per la llibertat dels presos i exiliats polítics, per la República Catalana, sí, prometo”.
Els presos i la resta de diputats de JxCat van dir tots el mateix: “Ho prometo per imperatiu legal, amb lleialtat al mandat democràtic, a l’1 d’octubre i al poble de Catalunya”.
Vox dona cops de peu als seus escons
Tot això passava enmig d’una bronca immensa. Els diputats de Vox, i alguns d’altres partits, cridaven i picaven de peus als seus escons cada vegada que un independentista començava amb la seva lletania. Els responien amb aplaudiments els companys dels increpats. El guirigall va ser tan fabulós que la majoria de fórmules ni tan sols s’escoltaven des de dins de l’hemicicle.
Meritxell Batet, ja convertida en presidenta del Congrés, va tancar la sessió intentant posar pau i acomiadant-se en els quatre idiomes d’Espanya. “Moltes gràcies, eskerrik asko, moitas grazas, moltes gràcies”.I Junqueras, abans de tornar a la presó de Soto del Real, la va aplaudir des del seu escó.