Hi ha qui diu que Pablo Iglesias va sorprendre als debats d’RTVE i Atresmedia amb un cert "to professoral" a què no ens té acostumats. I és cert. No obstant, no es pot oblidar que abans d’arribar a la política nacional amb ambicionsd’assaltar el cel, el líder morat va ser activista, presentador, tertulià i, sobretot, professor a la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Per això, els que el coneixen, no s’estranyen pels mil registres diferents amb què juga Iglesias depenent de la situació, dels seus interessos i, moltes vegades, de la seva impulsivitat.
Va néixer a Madrid, el 17 d’octubre de 1978, al si d’una família que portava a gala la militància política. Els seus dos avis havien format part del PSOE, la seva mare va ser advocada de Comissions Obreres i el seu pare, ara dins de Podem, va pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. Per l’estil del seu pare als 13 anys, després de passar la infància a Sòria, a l’"Espanya buidada", va tornar al barri madrileny de Vallecas i va ingressar a la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya.
"Mai vaig estar bé amb els porros, soc més d’alcohol", va dir de la seva època universitària en la qual, sense deslligar-se dels moviments d’esquerres es va llicenciar en Dret al’UCM i, més tard, en Ciències Polítiques, la seva veritable passió. El 2008, fregant la trentena va obtenir el seu doctorat. Des d’aquell moment fins ara han passat poc més de deu anys. Però... quins deu anys.
De ‘La Tuerka’ al Congrés
'La Tuerka', va ser el lloc d’enlairament d’Iglesias, on es va adobar en el mitjà televisiu per, més tard, fer el salt als platós de les cadenes d’àmbit nacional, ja el 2012. En aquells anys va treballar com a assessor extern de campanyes electorals per a IU, on no totes les seves idees eren ben rebudes. Allò se li va quedar petit i, al costat d’un grup d’amics –Luís Alegre, Carolina Bescansa i Íñigo Errejón, ara allunyats d’ell–, va donar forma a Podem.
En les eleccions europees de 2014 va aconseguir donar la campanada amb cinc eurodiputats. La seva ambició el va portar a presentar-se un any més tard a les eleccions generals de 2015. Des d’aleshores ha passat de tot: va haver de fer front a les clavegueres de l’estat, es va comprar un xalet que li va generar nombroses crítiques, va recolzar la moció de censura per fer fora Rajoy, va tenir dos fills prematurs i "va arrencar" al PSOE un pacte pressupostari que pujava el SMI a 900 euros. Ara, per davant, li queden cinc o sis anys més. O, almenys, això diu ell.