L''Espanya buidada' pren els carrers de Madrid en plena pugna pel vot rural

Unes 50.000 persones de 90 col·lectius de 22 províncies reclamen mesures contra la despoblació i inversions en l'àmbit rural

Cinc ministres i càrrecs del PSOE, PP, Cs, Podem i Vox participen en una marxa que els convocants rebutgen que es polititzi

zentauroepp47579392 graf3107 madrid 31 03 2019 la manifestaci n de la revue190331133756 / Chema Moya

Poques causes aglutinen polítics de tots els colors. Però la manifestació ‘La revolta de l’Espanya buidada’, organitzada per ‘Teruel Existe’ i ‘Soria ¡Ya!’, a la qual s’han sumat 94 col·lectius de 22 províncies, va congregar aquest diumenge a Madrid milers de persones i polítics dels principals partits, així com cinc ministres. A menys d’un mes de les eleccions, on l’Espanya rural reparteix un terç dels escons, les formacions polítiques es van pujar al ‘tractor’, metafòricament parlant perquè la marxa va anar a peu, i van prometre mesures a tot arreu per fer front al greu problema de despoblació, així com a la falta d’infraestructures i serveis bàsics que pateix bona part d’Espanya.

Si bé els convocants i manifestants van rebutjar la seva companyia: “Ja veuràs per on es passen tot això els polítics, per l’arc del triomf”, comentava a l’acabar la marxa Julián Aragón, un dels milers de sorians que aquest diumenge va acudir a Madrid als més de 300 autobusos contractats per l’organització.

 “Si som aquí és per culpa dels polítics, perquè ens tenen abandonats i sense inversions”, clamava entre els sons delstambors de Terol –amb els quals va començar la protesta– el portaveu de 'Soria ¡Ya!' Carlos Vallejo. Per la seva banda, Tomás Guitarte, representants de ‘Teruel Existe’, assenyalava que la protesta en si mateixa és una“esmena a la totalitat a la política espanyola dels últims 50 anys, que s’ha desenvolupat d’una part d’Espanya contra l’altra”. Amb aquest panorama, els polítics no es van situar darrere de les principals pancartes, sinó que es van barrejar amb la gent, a la cua de la manifestació.

50.000 persones, segons la policia

Els organitzadors estaven pletòrics per l’èxit. El seu repte era congregar 100.000 persones i, segons els seus càlculs, ho van aconseguir de llarg. La policia va rebaixar, no obstant, l’afluència a 50.000 persones. Tot un triomf tenint en compte que procedeixen de la que ells mateixos anomenen l’“Espanya buidada”.  

I és que la despoblació afecta ja el 52% del territori nacional. Segons l’INE, fins a 14 províncies estan en fase crítica, amb un altíssim percentatge de municipis per sota dels 1.000 habitants. El 80%, en risc d’extinció. Però no es tracta només dels pobles. El 63% (gairebé dos terços) de les ciutats espanyoles d’entre 20.000 i 50.000 habitants estan perdent població cada dia que passa i des de l’any 2011. 

La importància en precampanya

En moltes d’aquestes províncies es reparteixen de dos a quatre diputats. Però la suma no és gens menyspreable: 101 escons, gairebé un terç dels seients del Congrés. Per això les formacions polítiques, en unes eleccions tan fragmentades i en què per primera vegada competeixen cinc partits amb possibilitat d’obtenir representació a escala nacional, han posatl’agenda rural entre els seus missatges de campanya.

El Consell de Ministres va aprovar de fet divendres les directrius de l’Estratègia Nacional davant el Repte Demogràficl’Estratègia Nacional davant el Repte Demogràfic, i el president del Govern, Pedro Sánchez, en un acte electoral a Tarragona, va apostar aquest diumenge perquè la denominada “‘Espanya buida’ s’ompli d’oportunitats", que a parer seu és "el que està fent" l’Executiu.

Albert Rivera, per la seva banda, que sí que va acudir a la manifestació, va prometre una rebaixa fiscal per a qui mantingui la seva residència en zones desploblades i un pacte d’Estat contra la despoblació, si arriba a la Moncloa.

A la seva dreta, PP i Voxrivalitzen per defensar la caça i els toros, entre les seves possibles receptes, mentre que Podem va prometre incloure en el seu programa electoral l’accés prioritari a la terra per a la joventut, en coordinació amb els bancs de terres existents.