“Votar Vox és llençar el vot a les escombraries”. No ho ha dit ningú així de clar aquests dies amb referència a les eleccions generals, però sí fa només dos mesos, en plena campanya per a la Junta d’Andalusia. Ho van fer en diverses ocasions els teloners dels mítings del líder del PP, Pablo Casado, que tenien un temor fundat: que els ultres de Santiago Abascal aconseguissin mossegar-li espai per la dreta, com així va passar el 2 de desembre en les autonòmiques. Vox va treure 12 escons en el Parlament andalús i es va convertir en soci obligat perquè el candidat popular, Juan Manuel Moreno, es convertís en president.
Ara, amb tots els partits ja en mode preelectoral, els dirigents del PP han començat a llançar la mateixa idea, tot i que amb un to més suau, almenys ara per ara. Dilluns, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va avisar: “Si dispersem el vot, podem no sumar”. I aquest dimarts el mateix Casado, a Telecinco, va demanar concentrar el vot en el PP per “capitalitzar els escons” i que ell pugui “liderar un front davant de [Quim] Torra i [Pedro] Sánchez”.
Crítiques d’IU, Podem i Cs
Al clamor contra la llei electoral d’IU, Podem i Ciutadans pot afegir-se ben aviat Vox, que després de la seva irrupció en la política andalusa apareix ja a totes les enquestes per alCongrés.
La força d’extrema dreta pot ser víctima de la norma, que aplica la proporcionalitat de l’anomenat mètode d’Hondt (pel matemàtic belga que el va dissenyar al segle XIX). En les últimes generals, el 2016, per exemple, per treure un escó a Sòria només es van necessitar 12.688 vots; en canvi a Barcelona, no va sortir cap diputat amb menys de 75.953 vots. L’actual llei orgànica de règim electoral general reparteix els 350 escons del Congrés de la següent manera: cada una de les 50 províncies representa una circumscripció que elegeixen un mínim de dos diputats, més les de Ceuta i Melilla, que en designen un cada una. Els 248 seients restants es fixen en proporció amb la població que té dret a votar segons la fórmula d’Hondt. I, aquest mètode, assumit en la Transició i recollit a la Constitució, va prioritzar la representació de les províncies petites, que per poca població que tinguin compten amb dos diputats al Congrés.
A les províncies de mida petita o mitjana, en les quals s’escullen "menys de set diputats", avisen fonts de la direcció del PP, és on més perill corren. "Si votes Vox a Segòvia, no treus escó de Vox i, probablement, com que li treus part dels vots al PP, pots cedir un escó per al PSOE o per a Podem", va afirmar Casado.
Mirant els resultats de les generals del 2016 es poden veure alguns exemples. A Albacete, on es disputen 4 escons, Ciutadans es va quedar sense seient malgrat treure 31.883 vots (14,57%). A Àvila (3), els taronges van aconseguir 14.019 paperetes (14,25%) i tampoc van aconseguir parlamentari. La llei electoral assenyala que només tindran representació els partits que aconsegueixin més del 3% en la seva circumscripció, però una cosa és el mínim legal i una altra la barrera efectiva pel repartiment d’escons.
L’antecedent d’Aguirre
Aquest raonament és el que intentarà vendre el líder dels populars aquestes setmanes per convèncer que només el PP és útil per frenar els independentistes. I es referiran a un antecedent que els cou. En les municipals del 2015, Esperanza Aguirre no va poder convertir-se en alcaldessa de Madrid perquè, malgrat guanyar les eleccions amb 21 regidors, la suma d’Ahora Madrid (20) i el PSOE (9) es va imposar per un edil a la del PP i Ciutadans (7). Vox va ser el culpable, ha denunciat la ‘líder’ en nombroses ocasions. Aquests 9.843 vots aconseguits pels ultres van ser clau perquè el PP perdés l’alcaldia. I a sobre no es van emportar cap edil, afegeixen els populars.
L’apel·lació al vot útil es repetirà també per alSenat, perquè aquesta Cambra serà la que haurà d’aprovar les mesures d’una possible nova intervenció del 155 a Catalunya. L’elecció dels senadors és mitjançant llistes obertes. Cada província n’elegeixquatre i el votant pot assenyalar tres candidats a la papereta. El PP es prepara per fer una intensa campanya per a la Cambra alta en aquesta ocasió i insistir que apostar pels parlamentaris del PP suposarà saber que s’aplicarà un 155 "més llarg i ampli" per frenar els sobiranistes.