El PP ha posat el crit al cel després de la decisió del Govern de Pedro Sánchez d’acceptar un relator que doni fe del diàleg a la mesa de partits catalans. A més d’acusar el president de "traïció" a Espanya, els populars han exigit la compareixença urgent de Sánchez al Congrés i, fins i tot, no descarten una moció de censura. Lluny queda aquell temps en què els conservadors s’avenien a explorar mediacions per solucionar conflictes enquistats.
Va ser a l’estiu de 1997, amb José María Aznar a la Moncloa, quan una associació basca anomenada Gernika Gogoratuz es va oferir a intervenir entre el Ministeri de l’Interior, dirigit llavors per Jaime Mayor Oreja, i l’entornd’ETA, concretament dirigents d’Herri Batasuna i del sindicat ‘abertzale’ LAB.
En resposta a preguntes del diari 'El Mundo', que va ser el que va revelar l’l’intent de mediació el gener de 1998, Mayor Oreja va admetre haver mantingut tres o quatre reunions amb el representant de Gernika Gogoratuz. En aquestes reunions també hi va arribar a participar Chris Mitchell, membre de la Fundació Carter.
Versions discordants
Segons el llavors ministre, ell va demanar que es transmetés a l’altra part que en aquell moment no es donaven les circumstàncies per obrir un diàleg amb l’entorn d’ETA i va emmarcar la reunió amb d’altres realitzades amb altres grups bascos com araElkarri.
En canvi, Gernika Gogoratuz va mantenir que sí que va fer gestions davant de sectors d’HB i que va tenir l’aval o consentiment de Mayor Oreja per fer-ho.
Aquells contactes, no obstant, no van passar d’un grapat de reunions que es van veure interrompudes pel judici i posterior condemna a la Mesa Nacional de HB que es va iniciar al Suprem l’octubre de 1997.
Història en un documental
Els esforços per aconseguir la pau duts a terme per l’associació Gernika Gogoratuz van ser portats a la gran pantalla l’any passat en el documental ‘Mudar la piel’. En el film es relata la història de Juan Gutiérrez, que als anys 80 i 90 va intentar impulsar les converses entre el Govern espanyol i la banda terrorista a través de la seva associació, i Roberto, un espia del Cesid que es va fer passar per periodista per seguir els moviments de Gutiérrez.