L’exconseller d’Empresa, Santi Vila, que va dimitir del seu càrrec un dia abans de la declaració d’independència, afirma en el seu escrit de defensa que el seu “posicionament polític” des de l’inici i fins al final de la seva carrera política va ser el de “promoure accions polítiques de consens, contràries a estratègies unilaterals.” L’exalt càrrec català està acusat de malversació de fons públics i desobediència, no de rebel·lió.

El seu advocat Pau Molins concreta el text que va ser aquest “ideari polític basat en el diàleg el que sempre va guiar la seva actuació, en la creença que l’acció política que el Govern de Catalunya estava duent a terme va ser per donar compliment adquirit i resposta al sentiment ciutadà existent". Ell estava convençut que es trobaria una "solució política dialogada al conflicte sorgit" entre el govern central i l’Executiu de Carles Puigdemont.

Vila reconeix que en aquest context va firmar, com la resta de consellers, la convocatòria de referèndum, però nega que s’utilitzessin fons públics per celebrar l’1-O, com afirma l’acusació, i fins i tot sosté que va donar "ordres expresses" al seu departament de "no autoritzar cap contractació, despesa o pagament" vinculat a l’organització de la consulta sobiranista.