La Guàrdia Civil eleva ja a més de 4 milions d’euros la despesa de "fons públics" de la Generalitat de Catalunya en el seu camí per aconseguir la independència, segons un dels últims informes, als quals ha tingut accés Europa Press. L’institut armat afegeix als3,26 milions fets servir en l’1-O, 760.000 euros més destinats a programes informàtics per recaptar impostos que corresponen a l’Estat.
Segons aquest informe, entregat al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga el procés, la Generalitat ha contractat –des del 2014 fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució– el desenvolupament de dos programes informàtics amb l’objectiu d’obtenir dades de l’IRPF i de cotitzacions a la Seguretat Social dels ciutadans i de poder recaptar impostos massius superant les seves competències.
L’última d’aquestes eines informàtiques va costar un total de 241.382,30 euros, l’anomenada "back office SAP TRM", que formaria part del sistema informàtic de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Aquest programa permetia, segons l’informe policial, dur a terme l’"objectiu principal" d’obtenir el control sobre una important quantitat d’ingressos tributaris –IRPF i cotitzacions socials– que permetés finançar les necessitats bàsiques de la Generalitat fins que l’Agència Tributària catalana fos plenament operativa en el supòsit d’una Catalunya independent.
Interpretació "abusiva"
Per a això, els investigadors exposen que la Generalitat va realitzar una interpretació "abusiva" de la llei general tributària, que permet utilitzar un assessor fiscal com a mitjancer per presentar les declaracions i liquidacions de l’impost davant d’Hisenda. Utilitzant aquesta possibilitat, l’ATC es presentava com a actor intermedi entre els contribuents catalans i l’Agència Tributària estatal.
D’aquesta manera aconseguien implementar una mesura que els permetés canalitzar aquests fons a través d’un ens que tinguessin sota el seu control directe, l’Agència Tributària Catalana, i la presentaven com una mesura destinada a facilitar els tràmits tributaris i l’eficiència d’aquests per, d’aquesta manera, "evitar despertar les sospites de les autoritats centrals".
Per a això, a començaments de setembre, la Generalitat va inaugurar 32 oficines de l’ATC i va anunciar que disposava d’una "eina informàtica molt més potent per afrontar la gestió d’impostos de caràcter massiu". Van augmentar també el nombre del personal, tot i que l’objectiu era arribar a tenir 5.000 treballadors una vegada que aconseguissin les plenes competències en matèria fiscal, i per a això volien comptar amb els professionals de l’Agència Tributària espanyola a Catalunya, prop de 4.000. Una xifra en la qual també incloïen el personal de duanes i el cadastre.
Rajoy va ordenar desactivar el programa
Aquest desenvolupament informàtic va ser encarregat a l’empresa IBM, a la qual la Generalitat va haver de demanar, una vegada es va aplicar l’article 155 de la Constitució, que tanqués i desactivés l’aplicació definitivament, ja que el Govern de Mariano Rajoy no va considerar competent l’Administració Tributària de Catalunya per gestionar l’IRPF i les cotitzacions socials. El cost de desactivar el programa va ser de 16.162,20 euros.
Però aquest no va ser el primer i únic intent de la Generalitat d’aconseguir les dades tributàries dels contribuents i d’aconseguir una eina que els permetés recaptar ells mateixos tots els impostos que són exclusius de l’Estat.
Ja el 2014, la Generalitat catalana, amb l’administració d’Artur Mas, va contractar el desenvolupament d’una altra aplicació informàtica anomenada Gestor d’Entrades, perquè les persones que voluntàriament ho desitgessin poguessin entregar a l’Agència Tributària Catalana una còpia de la declaració de l’IRPF després d’haver-la presentat a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT).
Amb això, pretenien alimentar les bases de dades de l’ATC amb la informació relativa a l’IRPF, malgrat que els responsables de la Generalitat no tenien cap tipus de competència en relació amb aquest impost.
Poc ús
Aquesta aplicació només va ser operativa el 2014 i es van realitzar tasques de manteniment fins al 2016, any en què va ser donada de baixa a l’inventari del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), entre altres raons, per l’escàs ús que hi van donar els ciutadans que tributen a Catalunya.
La posada en marxa d’aquesta eina donava suport, segons l’informe de la Guàrdia Civil, a una campanya promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana anomenada 'Declara a Catalunya' en la qual s’esmentava que la Hisenda catalana era una estructura d’Estat imprescindible en el camí cap a la independència.
El cost d’aquesta eina, descartada dos anys després de crear-se, va ser de 511.720,95 euros. Segons els investigadors, va ser creada per obtenir "de manera unilateral la quantitat més gran possible d’informació relativa a un impost, l’IRPF, la competència del qual corresponia en exclusiva a l’administració estatal".
Mal ús dels fons públics
Per això, en les seves conclusions, consideren que "els màxims responsables de la Generalitat podrien haver fet un mal ús dels fons públics, arrogant-se competències que no tenien" i afegeixen que "la quantia total destinada a les activitats recollides en aquest informe va ascendir a un total de 759.390,58 euros".
En aquesta quantitat inclouen també el 45% del cost dels viatges a l’estranger dels dirigents de la Generalitat per buscar finançament per a la república que pensaven implementar i que ascendeix a 6.287,33 euros. El percentatge restant no està registrat, ja que esperen rebre les dades que encara no ha aportat la Generalitat. S’hi sumen els 241.382,30 euros dels programes informàtics per recaptar impostos massius del Govern de Puigdemont i els 511.720,95, del Gestor d’Entrades desenvolupat pel d’Artur Mas per aconseguir les dades fiscals dels contribuents.