-¿La CUP continua posant de relleu la via unilateral?

-A curt termini és l’únic camí possible. El Govern i el Parlament haurien de fer passos unilaterals per fer efectiu el mandat de l’1-O, del 27-O i del 21-D. El que fa falta és iniciar un nou cicle de mobilitzacions populars massives que obligui els partits a activar la república.

-¿I com s’“activa” la república?

-El Parlament ha d’assumir i exercir sense limitacions la seva sobirania. Si entra en conflicte amb les institucions de l’Estat, ha de prevaler el que decideixi, tot i que el Constitucional ho veti i ho consideri il·legal. La població ha de tenir el control efectiu del territori i dels recursos i les infraestructures bàsiques del país, per la qual cosa han de ser de titularitat pública i deixen d’estar gestionats per empreses relacionades amb l’Ibex 35.

-¿Per què no s’ha avançat en aquesta direcció?

-El Govern creia que la dimensió del referèndum seria molt menor i no preveia una vaga general com la del 3-O. Somiava, fantasiejava, que trobaria un Estat espanyol més dialogant i una UE més oberta. Però el moviment popular fa una revolta popular i democràtica aquests dies i l’Executiu de Carles Puigdemont es troba al mig. No preveia arribar a aquesta situació i apostava per un procés més gradual, més simbòlic, i no per defensar la república d’avui per demà.

-¿I ara ja hi estan posats?

-Fa molts mesos que els actors s’estan ressituant. S’estan disputant i competint l’espai polític. JxCat, ERC i el Govern han de tornar a la via unilateral, a la desobediència, amb el nou cicle de mobilitzacions que s’acosta. I que aquestes manifestacions no es dirigeixin tant contra l’Estat, que també, sinó cap als partits independentistes. L’Estat ja sabem qui és i és molt clar. ¿On tenim el problema? En les contradiccions, flaqueses i renúncies d’alguns independentistes.

-¿Traurà la targeta vermella a Quim Torra si no compleix?

-La tenim preparada. No hem vist en el Govern, més enllà de declaracions i símbols, cap actuació concreta que indiqui una ruptura amb l’Estat. 

-¿Què espera la CUP de la seva declaració política prevista per al 4 de setembre?

-Esperem que doni per acabat el diàleg amb l’Estat, perquè ja ha dit que no es parlarà sobre el dret a l’autodeterminació; que es comprometi a fer efectiva la república en un termini curt de temps, en els propers nou mesos; i que es garanteixin polítiques que permetin el control públic dels recursos bàsics i que estiguin al servei del poble i no de les empreses que després del 3-O van marxar de Catalunya. 

-¿Es penedeix d’haver facilitat la seva investidura?

-En aquests moments encara és aviat per fer una valoració definitiva. Som molt crítics i estem molt preocupats per la seva trajectòria fins ara. Hem de veure la seva reacció al pròxim cicle de mobilitzacions.  

-¿Hi ha converses per teixir una estratègia independentista conjunta?

-La CUP està en diàleg permanent amb tots els actors socials i polítics, però en aquests moments no hem arribat a aquest punt. Voldríem que en les properes setmanes hi hagués com a mínim algunes línies d’acció política compartides. Convindria que tots els partits es posessin a disposició i fossin elements facilitadors perquè tingui èxit. 

-¿Queda pendent el seu suport als comptes?

-Espero que no. És molt poc probable que la CUP aprovi els pressupostos perquè en la passada legislatura ens van forçar amb el referèndum i va ser una falsedat. No tornarem a caure en la mateixa trampa. Per a la república no fa falta un pressupost autonòmic.

-¿Què és un pressupost autonòmic?

-El que es fa d’acord a la legislació estatuària i constitucional, que s’adapta a la normativa fiscal espanyola i al límit de dèficit imposat. També a les lleis de mercat espanyoles, que protegeixen els interessos de les grans empreses privades per sobre dels serveis públics. Per naturalesa, els comptes seran molt limitats i, per naturalesa, antisocials.

-Llavors, ¿no els avalarà?

-El més probable és que no. No ho puc certificar perquè és una decisió que es prendrà en el seu moment, tot i que puc anticipar que ho veig molt improbable.

-¿S’asseurà a negociar-los almenys?

-Ho veig improbable també.

-¿Què espera del Govern de Pedro Sánchez?

-Res. El problema no és amb un partit o un altre, és amb un règim, el del 78. Pedro Sánchez no està donant cap resposta política al conflicte català. Hi ha hagut un diàleg que no ha donat cap resultat. Per això critiquem el Govern de Quim Torra, que dona falses expectatives a la població. En el millor dels casos, pot sortir de les seves trobades una revisió del règim autonòmic, a tot estirar, en un futur indeterminat, una reforma constitucional. Però això no és el que vol el moviment independentista.

-¿La CUP s’afegirà a la llista unitària que prepara l’ANC per a les municipals?

A la CUP ni se la veu ni se l’espera en això. La competència de sigles per l’espai polític no és la prioritat.

-¿Hi ha fractura social a Catalunya?

-Hi ha una operació d’Estat per generar confrontació social. Els actors polítics més explícits són Ciutadans, el PP i el seu entorn, amb la implicació de l’extrema dreta i amb el recolzament de la fiscalia, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. A través de la guerra de símbols intenten generar enfrontament civil, una vella estratègia assajada pels estats colonials. Cal desemmascarar aquesta operació perquè no hi ha fractura social, hi ha debat d’idees, opinions i projectes polítics i això és sa i democràtic.