El Govern de Pedro Sánchez està determinat a “mantenir el rumb” compromès però, davant de l’amenaça de perdre la votació clau dels objetius de dèficit objetius de dèficiti deute en el Congrés, ha cridat els seus socis a la responsabilitat. Tot i que fonts de la Moncloa asseguren que la intenció del president continua sent esgotar la legislatura, l’Executiu no amaga la seva inquietud i fingeix amb un eventual avenç d’eleccions.
La tensió va en augment. Si no s’acceleren els pactes, Sánchez pot emportar-se dos revessos parlamentaris seguits de conseqüències encara incertes. Aquest divendres es voten al Congrés els objectius de dèficit i deute públic per al 2019, sense que el Govern tingui encara lligats els recolzaments amb els aliats que li van donar suport en la moció de censura.
Tot i que Sánchez ha ofert una relaxació del camí de dèficit que donaria 2.400 milions d’euros més de marge de despesa a les comunitats autònomes, aquesta concessió (pactada amb Brussel·les) sembla insuficient per a Units Podem. Compromís, que volia una reforma del model de finançament aquesta legislatura, està en l’abstenció. El nou PDECat condiciona els seus recolzaments des de graus de duresa oberts a reflexió. Elsa Artadi, la portaveu del Govern, ha exigit aquest dimarts "diàleg" i "negociació" sobre Catalunya a canvi de suports. La vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, va advertir el dilluns que Sánchez ho tindria "més difícil" per guanyar-se els seus vots.
En aquest tauler d’aliances evanescents, Sánchez crida a la “responsabilitat” per no emportar-se el primer fracàs en un Congrés en el qual aquesta primera votació es donava gairebé per guanyada. “El president ha declarat la seva intenció d’esgotar la legislatura i més recentment ha apel·lat a la responsabilitat dels partits polítics per mantenir obertes les vies de diàleg que permetin continuar prenent decisions en benefici de tota la ciutadania”, traslladen fonts governamentals.
Matisos a Celaá i Iceta
La reflexió arriba poques hores després de dues afirmacions que han esperonat l’escenari d’avançament electoral. La ministra portaveu, Isabel Celaá, havia opinat que, tot i que la voluntat és acabar la legislatura“no es pot resistir més enllà del que és raonable”. El líder del PSC, Miquel Iceta, ha assenyalat que “si en un moment determinat el president considera que no té prou recolzament haurà de convocar eleccions”.
La Moncloa ha suavitzat aquests missatges a primera hora de la tarda i ha assenyalat que el canvi a l’escenari polític "no varia" el compromís amb "el nou temps" , però la inquietud és evident. No només per la votació al Congrés.
Si els esforços pactistes tenen èxit i els objectius de dèficit i deute surten aprovats, arriben el segon escull: el Senat. La Cambra Alta està dominada per la majoria absoluta del PP, que ja ha anunciat la seva intenció de rebutjar la proposta del Govern. Si és així, s’obre un front d’interpretacions amb el que pot passar.
Xoc d’interpretacions
El Govern assegura que ha consultatl’Advocacia de l’Estat i que l’aprovació dels objectius de dèficit no és imprescindible per presentar l’avantprojecte de Pressupostos (que ha d’entrar al Congrés l’1 d’octubre com a molt tard). Segons aquesta tesi, el fracàs al Senat seria una clatellada en la imatge del Govern, però no tindria efectes directes en la tramitació.
Hi ha una altra opinió. Fonts del Senat expliquen a aquest diari que els serveis jurídics de la Cambra Alta, preocupats davant de la situació, han analitzat de ‘motu proprio’ els detalls i han arribat a la conclusió que el rebuig sí que és determinant. Asseguren que el Govern tindria un mes per presentar de nou la seva proposta (aquesta o una altra) i afirmen que, en el cas de fracassar, Sánchez no podria presentar el seu avantprojecte de Pressupostos al Congrés.
Admeten que no hi ha precedents i que la llei d’estabilitat pressupostària no és clara, però consideren que Sánchez necessita l’aprovat en els objectius de dèficit per poder defensar els comptes del 2019. “Notindria capacitat per presentar els Pressupostos Generals”, conclou Manuel Cavero, secretari general del Senat que expressa la seva “preocupació” pel desafiament que suposa el tràmit en aquestes condicions.
Rajoy amb recolzament de CiU
L’escull sorgeix després que Mariano Rajoy aprovés el 2012 una modificació de la llei d’estabilitat que va permetre al Senat bloquejar els objectius de dèficit. Llavors el PP tenia majoria absoluta a les dues cambres. Tot i que en la resta de tràmits el Congrés pot ‘pentinar’ el que ha decidit la Cambra Alta, la modificació del 2012 ho impedeix per a aquesta qüestió.
La reforma va tirar endavant amb els vots a favor del PP, CiU, UPD, Fòrum Astúries i UPN. Els convergents van passar de presentar una esmena a la totalitat a recolzar el canvi en la llei. El PNB es va abstenir. La resta de partits, inclòs el PSOE, van votar-hi en contra, però cap d’ells va impugnar el canvi davant delTribunal Constitucional i, ara, hi ha xoc de fonaments jurídics que complica la legislatura a Sánchez.
Com es resolgui la pugna interpretativa és una cosa clau. Fonts parlamentàries socialistes i governamentals indiquen que no hi ha ni temps ni recolzaments suficients per canviar la llei d’estabilitat per evitar que el suspens del Senat a Sánchez sigui irrefutable.