Una moció de censura ha tornat l’alegria alPSCmentre una altra s’ha convertit en una pedra a la sabata. La moció a Badalona era una tàctica dels socialistes d’aquest municipi per intentar marcar distàncies amb una alcaldessa, Dolors Sabater, que havien mantingut amb el seu suport malgrat que s’havia convertit en símbol independentista. Però no comptaven que el PP els donaria suport. Ara, després que prosperés la moció contra Mariano Rajoy, impulsar-ne una altra per a dimecres vinent al costat dels populars a la quarta ciutat més poblada de Catalunya resulta incòmode per a la direcció del PSC.
I, a més fer-ho amb l’ajuda de Xavier García Albiol, líder del PPC i també regidor a l’ajuntament badaloní. Encara que Iceta ja ha advertit que Albiol no seria en un hipotètic equip de govern, el simple fet que obrís la porta a governar amb els populars genera inquietud a les files socialistes.
Jaume Collboni, responsable de política municipal del PSC, i el diputat al Parlament Jordi Terrades van mostrar el seu malestar amb aquesta iniciativa a l’executiva de la setmana passada, expressant un sentiment compartit per altres figures clau de l’executiva i del partit. Després d’utilitzar el ‘cas Gürtel’ per desallotjar un PP condemnat judicialment, no entenen que es pugui plantejar enviar el missatge oposat a Badalona. Encara que s’entenguin les peculiaritats del complex municipi badaloní, en un context en què tot es mira amb lupa. Ampliada l’òptica a escala nacional, només es veu els socialistes unint-se a populars per fer fora Sabater per la seva implicació amb el procés.
“El missatge inicial era que abans que tenir al PP en el govern municipal perdríem la censura”, explica una veu de la cúpula nacional. Però després que la militància aprovés massivament aquesta moció es van plantejar altres fórmules com un govern ampli en què també poguessin cabre regidors de Cs, Units per Avançar i fins i tot el PP. Després d’assenyalar que Sabater ha trencat tots els acords, creu que Albiol ha estat “gat vell” i els ha fet una enganyifa als socialistes de Badalona. I no oculta que la “incomoditat és més gran quan acabes de fer fora Rajoy per la corrupció del PP”.
“Ens hem embolicat amb la moció. No comparteixo la decisió”, reconeix un altre pes pesant del partit. “Jo crec que s’hauria de posar en qüestió les dues parts, tant a Sabater com a Albiol”. Concedeix que “Badalona sempre ha sigut complicat” i que comprèn que hi hagi membres del PSC d’aquest municipi que diguin que, malgrat el soroll mediàtic fora, “allà no els tornarien a votar si continuaven donant suport un ajuntament que continuava dient que Badalona és independentista”. Malgrat assumir que no és el moment més idoni per sortir a la foto al costat del PP (i menys amb Albiol), creu que “l’allau del canvi de Govern a Espanya té tant poder que això de Badalona acaba com una broma”.
Un important membre de l’executiva reconeix que aquest moviment a “a deshora” i que l’operació comportava riscos. “Entenc que s’intentés sortir de la dicotomia alcaldessa o PP perquè sinó Albiol hauria capitalitzat el vot no independentista en una ciutat que és majoritàriament contrària a la independència”. Apunta que la moció era una manera de distanciar-se, d’assenyalar que Sabater no havia respectat la neutralitat pactada en clau nacional, però no es comptava que pogués comptar amb el suport d’un PP que és “més incòmode que mai després que prosperés la de Rajoy”. Però, apunta, cal “esperar fins al final per veure com acaba culminant”.