Abans que Pedro Sánchez i la sentència de la GürtelGürtel revolucionessin l’escenari polític espanyol, la idea d’Alberto Núñez Feijóo  era esperar un any llarg a què arribés el seu moment. És a dir, esprémer la seva legislatura almenys tant com ho fes Mariano Rajoy, perquè les eleccions generals i les autonòmiques gallegues estaven previstes per al 2020, i no seria difícil fer-les quadrar en la mateixa data en un previsible entorn de bonança econòmica. Si Rajoy decidia seguir, ell ho faria a Galícia. I si l’assenyalava com a delfí amb un ministeri de renom, tindria el temps necessari per executar un pla que satisfeia tots dos.

Segons fonts populars, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, amiga personal de Rajoy i nucli de l’anomenat clan de Pontevedra, que agrupa, al nucli íntim més afí a l’expresident i la seva família, s’hauria mostrat disposada a tornar a Galícia per encapçalar la candidatura del partit en les pròximes autonòmiques. Una opció ara desbaratada perquè no és diputada autonòmica. Al contrari del que succeeix amb el president espanyol, el gallec només pot elegir-se entre els membres de la Cambra legislativa.

Aquest pla ja havia malmès un altre projecte amb què Feijóo va voler atreure’s al seu dia el clan de Pontevedra. Designar el marit de Pastor, José Benito Suárez Cuesta, candidat a l’alcaldia de Vigo, la ciutat més gran de Galícia, en les municipals del 2019. Suárez Cuesta, amb qui Rajoy comparteix caminades a pas ràpid gairebé totes les setmanes, hauria declinat la proposta davant dels dubtes de la presidenta del Congrés sobre l’oportunitat que tots dos apareguessin als cartells electorals.