Iñaki Urdangarin (Zumarraga, 1968) va passar de ser un gendre exemplar a un escull per esquivar. La família reial va intentar apartar-lo per no embrutar el seu nom, revocant-li el títol de duc de Palma, però s’ha convertit de tota manera en el primer familiar d’un Rei condemnat a presó en democràcia. En poc temps, ha passat del cel a l’infern: de moure’s entre la reialesa a estar a un pas de la presó. 

Discret i disciplinat, va fitxar als 17 anys pel F. C. Barcelonad’handbol. Lluïa amb honor el número set a la seva esquena, pels germans Urdangarin Liebaert. Va viure amb especial il·lusió els jocs olímpics d’Atlanta 96, esdeveniment en el qual va conèixer la infanta Cristina. Tres anys després va decidir posar punt final a la seva carrera amb un abundant palmarès i abalançar-se al terreny empresarial. Havia cursat Empresarials i un Màster en Formació i Intervenció d’Empreses i Business Administration a ESADE, i això li obria el camí per explorar un terreny amb què marcar-se un perfil propi.

A les aules va conèixerDiego Torres, que exercia com a professor associat. El seu feeling els va portar a emprendre juntsl’Institut Nóos el 2004. Torres l’havia llançat sense massa èxit el 1999, però van veure l’oportunitat de potenciar el caixet i les habilitats socials del duc de Palma. Els seus contactes el van elevar fins a la direcció i va començar a ingressar quantitats abundants de diners, amb què va adquirir un palauet a Pedralbes (Barcelona). La finca és avui la perfecta metàfora de la seva vida: va suposar l’escenificació del seu acomodat negoci, va ser un dels motius de sospita i ja és en mans d’un magnat saudita.

Arraconat

El 2006 es va col·locar com a conseller de Telefónica Internacional. Els xiuxiuejos i rumors ja recorrien entre l’opinió pública i van augmentar quan l’empresa va facilitar la seva marxa a Washington. Urdangarin, la infanta i els seus quatre fills (Juan, Pablo, Miguel i Irene) van fer les maletes per acompanyar el seu pare en el seu nou càrrec com a president de la Comissió d’Assumptes Públics de Telefónica Latinoamérica i els Estats Units.

S’acostava la tempesta. Les indagacions pel ‘cas Palma Arena’ van revelar els primers indicis que apuntaven vincles entre el Govern balear i l’Institut Nóos. El jutge José Castro no va voler deixar caps per lligar i va obrir una peça separada per indagar si el gendre del llavors Rei podria veure’s embolicat en una trama de corrupció.

La Casa del Rei ja no podia aguantar tantes pressions i el novembre del 2011 el van apartar de tota activitat pública aprofitant un primer registre a la seu empresarial. Només es van tornar a trobar quan van visitar Joan Carles a l’hospital després d’una operació de maluc el 2012. Telefónica també va voler desentendre’s d’ell i van camuflar com a excedència temporal el seu cessament. No va tardar a arribar la seva primera citació judicial. El 27 de febrer del 2012 es va declarar innocent i va defensar la seva activitat professional. En un clar intent de mostrar col·laboració amb la justícia va tornar a Barcelona, però aviat va organitzar la seva nova marxa. Aquesta vegada a Ginebra (Suïssa).

“Amigable componedor”

Va centrar tots els seus esforços a l’intentar desvincular la infanta Cristina de la trama. Però no ajudava que hagués ocultat part dels diners a través de l’empresa Aizoon, de la qual ella era titular al 50%. Felip VI, una vegada coronat, es va afanyar a revocar-los el títol de ducs de Palma que tenien des del seu matrimoni el 1997. La seva dona es va mantenir fidel, encara que això suposés atrinxerar-se contra la seva família. “Estic plenament convençuda de la seva innocència”, va assegurar davant del tribunal. 

Urdangarin va defensar que mai no es va ocupar de temes comptables, financers ni fiscals a l’empresa i va arribar a etzibar que “no es pot demandar l’om per no donar peres”. Va voler convèncer els jutges que ell només era un “amigable componedor” i un “mediador sense coneixements de Dret Administratiu”. I així li carregava la responsabilitat a Torres; amb ell va lliurar una agra batalla al banc dels acusats.

El seu exsoci també va basar la seva defensa en l’atac. Va intentar per activa i per passiva que la família reial resultés condemnada insistint que supervisava les activitats de Nóos. La Casa del Rei ho va negar i Urdangarin va desmarcar el seu últim dia de declaració el rei emèrit dels seus negocis.

Cristina va resultar absolta però Urdangarin haurà de complir cinc anys i deu mesos entre reixes.