El president del Parlament, Roger Torrent, va travessar dimarts una línia vermella. Una d'aquelles que marca l'Estat, via Tribunal Constitucional, i que comporten el risc més que segur d'acabar davant un jutge. La Mesa de la Cambra catalana que ell presideix va aprovar el vot delegat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, malgrat els clars pronunciaments en contra del TC i el Tribunal Suprem. Amb Oriol Junqueras, Marta Rovira, Carme Forcadell, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Serret i Toni Comín amb una carrera política, com a mínim, inhabilitada a curt termini, la protecció de les figures de Pere Aragonès i Roger Torrent ha passat a ser una prioritat, ara posada en risc, per ERC.
El primer dubte que es planteja és si aquest vot delegat serà utilitzat en el ple de dijous. Ciutadans, el PSC i el PP han presentat peticions de reconsideració que poden ser estudiades abans del ple. O després. Però el conclave de demà no deixa de ser anecdòtic. Torrent no ha trencat amb la seva tàctica d'esquivar els problemes legals perquè Puigdemont pugui votar unes resolucions que, en l'escala de Richter del procés, amb prou feines equivalen a un tremolor d'aquells que ningú percep.
Sense llibertat de moviments
El cert és que el canvi d'estatus de Puigdemont, que ha passat de ser un ciutadà amb llibertat de moviments a tenir-los restringits, ara a la presó, però que en el millor dels casos gaudiria d'una mesura cautelar que li impediria abandonar Alemanya, pot obrir una finestra per a la investidura d'un president efectiu: el pla d.
Aquesta restricció de moviments, és a dir, Puigdemont no va als plens no perquè no vol sinó perquè un tribunal l'hi impedeix, és vist per diversos juristes dels partits secessionistes majoritaris com una situació anàloga a la que té, per exemple, el que va ser el seu vicepresident, Oriol Junqueras.
L'objectiu és que amb els dos nous vots delegats se superin els 65 de Cs, el PSC i el PP. Per completar el pla es necessiten dues coses. Que la CUP no passi de l'abstenció al 'no' i que l'altre vot a l'estranger, el de l'exconseller Toni Comín pugui ser comptabilitzat. Perquè així sigui hi ha la possibilitat de dues vies, o aquest dijous els tribunals belgues, on compareix l'exconseller, dicten mesures cautelars, de manera que estaria exactament en la mateixa posició que Puigdemont, o bé Comín entrega l'acta.
La CUP només ha avançat que votaria a favor de Puigdemont. Fins i tot que si aquest fos el cas podria cedir en les seves reivindicacions programàtiques. I si es van abstenir en la investidura d'un conseller també cessat, sembla poc probable que es decantin pel ‘sí’ a un altre nom.
'I qui serà aquest quart candidat? ERC ja ha assenyalat que recolzaran la persona que designi Junts per Catalunya. I el sector majoritari de la coalició electoral, el sector que envolta el líder empresonat, aposta per la que va ser-ne la cap de campanya, Elsa Artadi. Però en el front postconvergent lligat al PDECat hi està havent moviments per llançar un altre candidat, un de perfil 'senior' i patricial amb àmplia experiència en la política catalana.
En aquest sentit, el nom de l'exconseller Ferran Mascarell guanya punts en les quinieles, però la seva investidura requeriria diverses dimissions encadenades de diputats, ja que Mascarell ara mateix no té acta al Parlament. També segueix en disputa el nom de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa. La inhabilitació efectiva dels acusats de rebel·lió que són a la presó o a l'estranger (Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Rull i Josep Rull) aplanaria, però no completaria (faltarien dues renúncies) el corriment necessari de la llista perquè entrés el que va ser regidor socialista a Barcelona.
S'entreveu, per tant, una espècie de pugna interna, i es vol que sigui sorda de cara al públic, entre els puigdemontistes i el PDECat. El sector que cedeixi cobrarà la cortesia a preu d'or pel que fa a quota de poder en el futur Govern i control dels recursos del grup parlamentari.