L’economista Elisenda Paluzie va ser elegida ahir presidenta de l’ANC després d’haver arrasat a les urnes amb més de 2.000 vots de distància. Tot i que inicialment no estava convençuda d’abanderar la nova etapa de l’entitat sobiranista, ha fet un pas endavant com a figura de consens entre els dos sectors de l’entitat, un de decidit a implementar la república sense cessions i un altre de més cautelós que aposta per eixamplar la base social de l’independentisme.
Un dels postulants inicials, el cap de comunicació de l’ANC, Adrià Alsina, va renunciar a liderar l’entitat després d’haver quedat sisè en la votació celebrada dissabte passat. En un tuit, va emplaçar els seus dos principals contrincants, el president del Ciemen, David Minoves, i l’empresari David Fernández, a abandonar la carrera en favor de Paluzie per «facilitar el consens» i «respectar el vot dels socis». Fernández s’hi va apuntar. Minoves es va descartar com a president però no va abandonar la batalla a la vicepresidència, en què ha competit contra el segon més votat pels socis, l’empresari fundador del Cercle Català de Negocis Joan Canadell.
La seva disputa va encallar la primera trobada dels nous 77 secretaris nacionals a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). La divisió es va evidenciar amb un empat tècnic amb tan sols un vot de diferència. L’advocat i historiador Pep Cruanyes, que va quedar quart a les urnes, es va postular llavors com a sortida del dilema i va ser recolzat de forma majoritària per ser el nou vicepresident. La secretària serà Montserrat Rossell i el tresorer, Joaquim Arnau.
Les condicions de Paluzie
En la seva primera declaració com a presidenta, Paluzie va carregar contra l’Estat, al qual va qualificar d’«autoritari» i «venjatiu», i va assegurar que «l’1 d’octubre li vam donar una lliçó». «Aquesta batalla la guanyarem, aquest país serà lliure», va afegir.
Paluzie, que no s’ha decantat mai per cap de les dues ànimes de l’ANC, va posar condicions per ocupar el càrrec: que es forgi una direcció «coral» i que pugui continuar exercint amb plenitud les seves funcions com a docent a la Universitat de Barcelona (UB).
L’economista va ser degana de la facultat d’Economia i Empresa en aquest centre universitari, on també es va doctorar, i va cursar un màster en Economia Internacional a la Universitat de Yale (Estats Units). Va ser militant d’ERC del 2008 al 2012, i va impulsar la plataforma Sobirania i Progrés. Després de les eleccions del 21 de desembre passat es va mostrar favorable a la investidura a distància de Carles Puigdemont, encara que comportés el veto del Tribunal Constitucional (TC), i de delegar als republicans la figura del conseller primer.