Els socialistes havien trucat dues vegades a la porta del Tribunal Constitucional perquè el rellotge de la investidura es posés en marxa. Finalment, tres mesos després de les eleccions del 21-D, el compte enrere ha començat. Però el PSC ha lamentat que hagi hagut de ser jugant la 'carta Turull', en plena partida de pòquer entre JxCat i el Suprem.
Encara que un grup turc li havia 'hackejat' el compte de Twitter, al faristol Miquel Iceta ha sigut fidel al seu discurs de sempre. El líder del PSC ha presentat la mateixa recepta que ha expedit les últimes setmanes als independentistes: que a la presidència de la Generalitat només s'hi pot accedir sense llastos judicials que puguin condicionar l'acció de Govern i del Parlament. Després de recordar que primer es volia votar un candidat que era a Brussel·les (Carles Puigdemont) i després un que estava en presó preventiva (Jordi Sànchez), ha considerat que Turull no era una opció per resoldre el bloqueig, sinó que només serviria per afegir encara més elements a l'embolic. "¿Condicionarem els plens al calendari que ens marqui el jutge perquè el candidat tingui unes obligacions que no pugui defugir, tret que se'n vulgui anar?", s'ha preguntat. "Això no és una coordinadora de partits amb vot ponderat. Això és el Parlament de Catalunya".
Després d'assenyalar que el discurs de Turull li ha recordat els d'un altre Jordi, Pujol, ha considerat que aquesta exposició ha amagat la qüestió fonamental, sense esmentar l'elefant a sala. "No parla de l'1-O, de l'espai lliure de Brussel·les, de l'acord entre JxCat i ERC... La qüestió fonamental d'aquesta legislatura té a veure amb un ou i una castanya -ha clamat-. ¿Per què ha canviat el discurs? Un gir copernicà ens ha sorprès".
"O hi ha majoria per desobeir i construir República o s'està buscant construir una majoria més transversal. No tot és possible", ha aprofundit. El primer secretari del PSC li ha allargat la mà a JxCat i ERC, "a canvi de res", en cas que realment vulguin canviar el rumb i abandonar la ruta de col·lisió amb l'Estat en el camí cap a Ítaca. Tot i no amagar les seves reserves que el to de Turull no estigués modulat per la cita de divendres amb Llarena. "No ens hem acabat de creure el que} deia, el canvi de rasant; tot i que si fos sincer seria molt bo per al país". Sobre aquesta crida al diàleg de Turull, ha assenyalat que perquè pogués haver-hi un acord amb l'Estat hi hauria d'haver un consens també de portes endins. "Amb la meitat contra l'altra meitat, Catalunya no avançarà".