Els Mossos d'Esquadra van intentar cremar documents sobre els seus plans per crear "una veritable estructura d'informació per a un futur Estat català" en connivència, afirma la Policia Nacional en l'informe entregat a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, amb el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), conegut com el 'CNI català'. La Policia conclou que Mossos i el CESICAT han portat a terme "activitats irregulars" entre les quals hi ha el control de comunicacions, la intercepció de correus electrònics, xarxes socials i la telefonia mòbil, "introduint aplicacions per monitoritzar-les".
El projecte més ambiciós en aquest sentit era el pla dels Mossos, que també havia de ser destruït, d'"accedir a les bases de dades externes de diferents organismes". L'informe recuperat per la Policia té data del 2012 i recull l'interès per accedir, sense control ni autorització prèvia, a les bases de registres de "persones assegurades" (Servei Català de la Salut), del Departament de Salut, d'"alumnes matriculats" (Educació), del Servei Català de Trànsit, dels beneficiaris de "prestacions de benestar social", de les oficines de treball, d'intervenció d'armes, el DNI, el cadastre, dels expedients de menors d'edat i fins i tot les bases de dades de les "xarxes de biblioteques de les diputacions" catalanes.
Així ho afirma el segon cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Miquel Justo, en un correu electrònic enviat l'1 de juny del 2012 a dos directius del CESICAT: "Tal com et vaig comentar ahir, aquestes són les bases de dades en què estem interessats".
La Policia afirma en l'informe per a la jutge Lamela que "queda constatat que la cúpula del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya estava molt interessada a poder obtenir accés a totes aquestes bases de dades, a les quals només es podia accedir amb petició per escrit i per conducte reglamentari entre administracions… i així poder fer-ho autònomament i sense deixar constància per escrit, amb la premissa que pràcticament d'aquesta manera es podria esbrinar fins a la més mínima informació de qualsevol ciutadà".
Estructura d'intel·ligència
Els documents secrets dels Mossos i el CESICAT mostren altres projectes per a la creació d'una estructura d'Intel·ligència. Així, un dossier amb el segell "Confidencial" recull el correu electrònic que el 6 de febrer del 2013 envia Xavier Inglés (CESICAT) a dos dels seus directius, Tomàs Roy i Josep Verdura, sobre l'interès dels Mossos d'Esquadra a aconseguir una aplicació per vigilar telèfons mòbils que fos oculta per a l'usuari.
El dossier quatre, també declarat confidencial, recollia un altre correu electrònic entre dirigents del CESICAT sobre un projecte anomenat "infraestructura per a la navegació anònima PD0". Una altra vegada els Mossos d’Esquadra figuren com a clients per poder navegar de manera segura i anònima per internet de forma que "cap internauta experimentat ('hacker', ens governamentals…) puguin arribar als servidors ni a l'origen de la navegació. El pla incloïa instal·lar "trenta màquines distribuïdes per les set regions policials del país".
Però el projecte estrella va ser l'MDM/CellCrypt, per aconseguir telèfons mòbils segurs. L'informe recuperat afirma que aquests dispositius eren per a "l'entorn de Gencat" (Generalitat). En un principi s'afirma que el projecte està fet per entre 25 i 75 personalitats que disfrutarien de "mòbils encriptats, amb xifratge de veus, interlocució única de Vips, xifratges de correus, xifratges de PC…" amb un cost de 305.633 euros anuals (si eren 25 els beneficiats d'aquestes comunicacions segures). Si el pla s'ampliava a 300 o fins a 500 usuaris, l'altra possibilitat contemplada, el cost seria de fins a 2.725.796 euros cada any. Un correu electrònic del 21 de novembre del 2013 adreçat al cap dels Mossos Ferran López li comunica que el CESICAT "ha posat en marxa els dos projectes".
Talps per espiar
Altres documents rescatats per la Policia Nacional revelen la inquietud per l'existència de talps a prop dels polítics del Govern. Així, els quatre folis de l'anomenat 'cas Apòstol', classificat com a "secret" i datat el 13 de maig del 2016, resumeixen l'oferta d'un confident per descobrir possibles "infiltrats en els serveis d'escorta de personalitats". El confident presumeix que comptaria amb l'ajuda d'un capità de la Guàrdia Civil a Tarragona perquè "s'ofereix a passar-se als Mossos d'Esquadra si s'aconseguís la independència".
Més confusa resulta una altra de les operacions que s'intentaven de destruir a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Les relacions dels Mossos amb un home a qui anomenaven, en clau, Hebron. Es tracta d'un ciutadà que es va oferir a ser confident i infiltrar-se en ambients independentistes. Però els documents mostren que també va anar a la seu del PP català i va oferir material "sensible que posaria en entredit algunes estructures del Govern" de la Generalitat. Hebron va parlar amb el cap de seguretat del PPC, que "el va valorar positivament". El suposat infiltrat va acabar sent detingut per una patrulla dels Mossos el 19 d'abril del 2015. Tenia en poder seu, segons els documents, "informació delicada que podria perjudicar el Cos de Mossos, concretament l'UCRO" (Unitat Central de Recursos Operatius).
La Policia assegura en l'informe que la Comissaria General d'Informació dels Mossos va fer actuacions que "no només no es corresponen amb les missions que tenen legalment establertes, sinó que entrarien en contradicció amb aquests preceptes i per tant amb el compliment de la llei". I determina que aquestes activitats suposadament il·legals les haurien realitzat "en una manifesta tasca de suport a l'execució del full de ruta del secessionisme, controlant per fer-ho tots els col·lectius, persones i les seves activitats que s'hi oposaven amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i la forma de Govern d'una part de l'Estat espanyol".