Un pas al costat va fer president Carles Puigdemont i amb un altre ha renunciat, temporalment, a tornar a ser-ho. Artur Mas li va obrir la porta de la presidència i, dos anys més tard i des de Brussel·les, ell l'hi ha l'obert a Jordi Sànchez. 783 dies separen aquests dos passos. 

Puigdemont va accedir a la presidència com a solució d'emergència de Mas. A punt de fer 60 anys, amb una llarguíssima trajectòria política a CDC, en els governs de Jordi Pujol, a l'oposició municipal a Barcelona, cinc vegades candidat (i guanyador) de les eleccions catalanes i president des de fa un lustre, Mas va decidir deixar de ser cap del Govern. El 9 de gener del 2016 va cedir el pas a Puigdemont, aleshores alcalde de Girona, a canvi d'una adhesió humiliant de la CUP a escasses hores del xiulet final que hauria provocat les noves eleccions, després de tres mesos de llarguíssimes i tortuoses negociacions en el si del sobiranisme. En tercera persona, en una compareixença d'autoafirmació, el delfí de Pujol va sentenciar que "Mas no es retira de la política, però fa un pas al costat en la presidència perquè l'acord és raonable en termes de salvar el procés polític". 

L'exalcalde de Girona va assegurar que acceptava el repte de portar Catalunya a les portes de la independència en 18 mesos i va prometre que no pensava ser candidat en les següents eleccions. Però, després d'un octubre intensíssim, va decidir capitanejar Junts per Catalunya. La restitució del "Govern legítim" va ser el seu gran lema de campanya i fins aquest dijous, tot i les pressions d'ERC i del PDECat, s'havia resistit a renunciar a tornar a ser president. Ara, igual que Mas el va ungir a ell, ell ha ungit Jordi Sànchez com el seu successor.