L’empresonament dels seus representants, i de part del Govern cessat, l’aplicació del 155 i la conseqüent convocatòria d’eleccions han reduït el ritme a què es van acostumar a sortir als carrers l’ANC i Òmnium. Però el dia que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van complir tres mesos a la presó de Soto del Real, acusats per sedició, i a l’espera de la resolució del Tribunal Suprem sobre la seva petició de llibertat, no van fallar.

Unes 17.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per exigir-ne l’excarceració. A la cruïlla entre el carrer de Casp i el passeig de Sant Joan van confluir les cinc columnes organitzades des de diferents barris de Barcelona, des d’on van desfilar fins a arribar al passeig de Lluís Companys. A la resta de municipis van convocar davant els ajuntaments amb el mateix propòsit.

Amb el lema Som gent de pau, els manifestants van marxar a crits de «Fora la justícia espanyola», lluint estelades, banderoles i cartells amb les cares dels Jordis. La capçalera la van presidir el líder de l’ANC, Agustí Alcoberro, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, juntament amb dirigents polítics dels partits sobiranistes.

Al passeig de Lluís Companys, van guardar tres sentits minuts de silenci, mòbils en mà, per il·luminar l’escena. Ja a l’escenari, Alcoberro va acusar el Govern de tenir «presos polítics», i va assegurar que això «embruta i envileix qualsevol Estat». Va apel·lar a la seva excarceració «per aconseguir la llibertat com a poble». Mauri va afegir que aquesta situació «ha d’avergonyir qualsevol demòcrata», i va avisar que «no renunciaran al que pensen i volen construir». 

A través de la lectura d’una carta, Cuixart va posar el colofó a l’acte reivindicant que «les idees es debaten, no s’empresonen».