L'anòmala situació en què es constituirà el Parlament, després de la declaració unilateral d'independència (DUI) i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha portat Junts per Catalunya a posar sobre la taula la possibilitat que Carles Puigdemont sigui investit president per via telemàtica, des del seu autoexili a Brussel·les. Una idea que els experts consultats per aquest diari consideren inviable, perquè, encara que no hi hagi cap regulació expressa en el reglament del Parlament que ho prohibeixi, entenen que un debat d'investidura té prou entitat per requerir la presència física del candidat i veuen impossible de justificar que es legisli ad hoc per a una persona concreta.

Les fonts jurídiques consultades consideren que portar a la pràctica una investidura telemàtica d'una persona fugida de la justícia suposa "començar la legislatura com va acabar l'anterior, amb els plens del 6 i el 7 de setembre", en què es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat, anul·lades pel Tribunal Constitucional. Per això sostenen que seria "posar-se de ple en l'àmbit de la il·legalitat" i "comprometre la situació de llibertat en què es troben" la majoria dels imputats per rebel·lió, sedició i malversació.

Entre les condicions que va imposar el Tribunal Suprem a l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per aconseguir la llibertat a canvi d'una fiança figurava la no reincidència delictiva, i permetre aquest tipus d'investidura es podria entendre que entra plenament dins d'aquesta reiteració.

I més si s'impugna davant el Constitucional qualsevol reforma del reglament parlamentari o acord de la Mesa de la Cambra encaminats a fer-ho possible per part d'algun grup parlamentari, com ja han anunciat el PP català o el Govern de Mariano Rajoy, que també podria impugnar el mateix nomenament.

L'admissió a tràmit de la impugnació previsiblement comportarà la seva suspensió cautelar, i per tant qualsevol pas endavant suposaria una nova desobediència a les resolucions de l'alt tribunal. I en aquest punt tornaria a entrar en joc la justícia penal, com va passar amb desobediències anteriors o amb les querelles fiscals per rebel·lió. La maquinària judicial en aquest àmbit també es posaria en marxa si s'entengués que per aconseguir el nomenament del futur president s'ha comès alguna prevaricació.

En mans del Rei

Si finalment Puigdemont és elegit president, el seu nomenament definitiu quedaria en mans del rei Felip, que és qui l'ha de ratificar. Una possibilitat que les fonts consultades veuen bastant improbable. Consideren difícil que el cap de l'Estat ho faci tenint en compte la via elegida per a la designació i que la seva incompareixença al Parlament està motivada perquè és un pròfug de la justícia.

Per la seva part, Vicente Guzmán, catedràtic de Processal de la universitat sevillana Pablo de Olavide, explica que, encara que la legislació ha avançat molt en l'aplicació de les vies telemàtiques, segons la seva opinió, el reglament del Parlament no està pensat per permetre una investidura d'aquestes característiques. "Tampoc està prohibit, però que no estigui regulat no significa que es pugui fer", sosté.

La lògica

Argumenta que "forçar la interpretació per a un acte concret ad hoc" per a una persona concreta seria "generar una inseguretat i una sensació que val qualsevol cosa" incompatible amb la legalitat i fins i tot "amb la lògica". Per això afirma que qualsevol regulació en aquest sentit ha de tenir caràcter general i estar recolzada amb mesures de seguretat jurídica. Les següents preguntes, afegeix, serien "com podria exercir el poder des de Bèlgica, com es reuneix amb el seu Govern o com se sotmet a una sessió de control".

Pel catedràtic de Constitucional de la Carles III Luis Aguiar, si el reglament no contempla l'elecció telemàtica és clar que no es pot portar a la pràctica i confia que aquest sigui el criteri que marquin els lletrats del Parlament a qui, per iniciativa d'ERC, s'ha demanat un informe jurídic al respecte.