Els discursos de cap d'any dels presidents autonòmics han estat marcats pels retrets al procés. Així ho han fet els presidents d'Aragó, Galícia, Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa, amb la mirada fixada a més en la negociació del nou model de finançament. En canvi, la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz (PSOE), ha tingut paraules més amables per a Catalunya enviant un missatge d'"afecte i amistat".
Un dels més durs, a part del president d'Aragó, Javier Lambán, que ha fet exhibició del retorn de les obres d'art al monestir de Sixena, ha sigut el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo (PP), que ha demanat directament "conseqüències polítiques" pel procés independentista, a part de les "conseqüències jurídiques inevitables". També ha reclamat que el nou sistema de finançament no beneficiï especialment Catalunya. "La deslleialtat no es pot premiar amb finançaments a mida o projectes que no garanteixen el respecte a la llei", ha afirmat Feijóo.
En joc el finançament
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page (PSOE), per la seva banda, també s'ha mostrat dur amb l'independentisme i ha assegurat que no es mantindrà al marge de la situació política a Catalunya perquè, segons ha dit, hi ha en joc el finançament de la seva comunitat autònoma: "No veuré com una cosa aliena el que passa a Catalunya. Hi ha en joc els nostres drets, la nostra sanitat, la nostra educació, el nostre finançament. Que ningú s'enganyi, a tots ens hi va en el debat nacional ".
En la mateixa línia, el president d'Astúries, també socialista, Javier Fernández, ha recordat que hi ha molt en joc en el nou sistema de finançament com els diners per a hospitals i escoles. I ha avisat que la seva posició és "molt clara": rebutjar els "privilegis" que reclamen alguns territoris.
Des d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara (PSOE), ha volgut agrair la feina de la Policia i la Guàrdia Civil en un any "complex" per a Espanya per "l'intent de sedició d'alguns polítics de Catalunya".