El referèndum es queda sense àrbitre. Davant l’amenaça de multa del Constitucional de 12.000 euros diaris a cada un dels set integrants de la Sindicatura Electoral de l’1-O, el Govern va demanar a aquest organisme que donés el relleu a ens públics, acadèmics i internacionals –encara no concretats–, perquè segueixin observant el desenvolupament efectiu de la convocatòria. Encara que la versió oficial governamental era que el que ha passat no era un revés, un representant del Govern consultat sobre això reconeixia la dificultat que suposa de cara a preservar les garanties del referèndum. Aquesta interpretació era similar a la que es traslladava des de l’alt tribunal, on s’entén que sense l’òrgan observador no es respectarà ni la mateixa llei amb què el Parlament pretenia consolidar la consulta.
L’organisme dissolt no comptava entre els seus membres amb cap representant de la judicatura, i la seva designació per part de la majoria sobiranista del Parlament, una majoria no qualificada, va generar molta polèmica. Fonts de la Sindicatura es felicitaven que, donada l’ofensiva de l’Estat, haguessin pogut treballar fins ahir, encara que admetien que qui decidirà ara els possibles recursos dels ciutadans convocats a formar part de les meses electorals serà el Govern.
Ells i els 15 membres de les demarcacions territorials, per als quals les multes previstes eren de 6.000 euros, van comunicar ahir al tribunal el seu cessament just quan tancava el registre, una actuació per la qual al Constitucional es felicitaven. Era l’objectiu, encara que els actes també els ordenessin anul·lar les ordres que haguessin donat des que es va suspendre tot allò relatiu al referèndum i no ho havien fet. Estava previst que la setmana que ve el tribunal tornés a reunir-se, una vegada rebudes les al·legacions dels síndics i del fiscal, per veure si mantenia o aixecava les multes. Els membres de la Sindicatura temien que fins i tot poguessin ser ampliades fins als 30.000 euros.
Davant les multes coercitives publicades ahir al BOE, el Govern català va denunciar «l’ofensiva autoritària» dels organismes polítics i judicials de l’Estat contra un ens electoral elegit pel Parlament. Des de la Sindicatura se subratllava que la seva intenció era la de no pagar ni un euro «a un Estat que reprimeix com reprimeix». En qualsevol cas, la liquidació de les quantitats imposades per l’alt tribunal es produirà una vegada passat l’1-O després d’estudiar detingudament cas a cas l’actuació de cada síndic per determinar si han de ser multats i per quants dies. No es va preveure que s’hagués de fer un pagament diari a partir d’aquest dissabte.
Destitució de Jové
L’anunci de la dissolució de la Sindicatura es va produir després que el Govern, reunit de forma extraordinària al matí, aprovés un decret pel qual cessava el secretari general d’Economia i número dos del departament, Josep Maria Jové, detingut dimecres per la Guàrdia Civil i posat en llibertat després de declarar davant el jutge. La decisió es va prendre per protegir Jové, a qui el Constitucional havia inclòs entre els destinataris de les multes de 12.000 euros diaris. «La millor manera de protegir aquesta persona era decretar-ne el cessament», va explicar el conseller i portaveu Jordi Turull.
Turull va negar la facultat del tribunal per imposar multes coercitives. «És impossible que ho faci», va dir, i va criticar que la seva intenció sigui, segons la seva opinió, la de plantejar la disjuntiva «o t’inculpes o multa cada dia de milers d’euros». El portaveu va assegurar que es protegirà tots els detinguts amb assessorament jurídic i tot el suport que necessitin.
La que no va ser cessada pel Govern és la cap de l’Àrea de Processos Electorals, Montserrat Vidal Roca, malgrat que està en una situació similar a la de Jové, encara que la multa diària a la qual pot enfrontar-se és de 6.000 euros. En el seu cas ha pesat que ella ja ha recorregut davant el mateix Constitucional la mesura coercitiva imposada.