El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, s’ha convertit en l’última víctima del procés. Els seus dubtes sobre la viabilitat del referèndum i la seva por que les mesures que pogués adoptar el Govern central acabessin afectant el seu patrimoni familiar, li han costat el càrrec. «Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent», havia confessat en una entrevista a 'El Punt Avui' publicada ahir. Un pronòstic que no té res a veure amb el que fa el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que només va trigar unes hores a destituir-lo. La decisió té el seu què perquè l’elegit per ocupar la cartera de Baiget és Santi Vila, una persona de la màxima confiança de Puigdemont malgrat que a vegades puguin discrepar de l’estratègia a seguir. Vila prendrà possessió aquest matí i seguirà temporalment com a titular de Cultura fins que es designi un nou conseller.
El president va ser informat diumenge del contingut de les explosives declaracions de Baiget i ja va ser conscient de la tempesta que s’acostava. Estava molest no tant per la por expressada pel conseller de perdre el seu patrimoni com pels dards que Baiget llançava a la gestió de l’Executiu («una part del Govern no estem en el nucli dur de les decisions, i això… això genera el que genera»). Com era previsible, la CUP en públic i ERC de manera més discreta, van expressar el seu malestar. Els cupaires van sortir en tromba a exigir la destitució.
ELS FETS
A manera de cronologia: a les 12.30 hores i després de l’enrenou creat per les seves paraules, Baiget va aprofitar un acte amb representants de les diputacions per assegurar que ell no seria cap «obstacle» per a la celebració de l’1-O, i va negar que les seves declaracions poguessin considerar-se com una deslleialtat al president. Però, com passa sovint en política, una cosa és el que es diu en públic i una altra és el que passa als despatxos. I a aquella hora al Palau de la Generalitat ja s’avisava que «passarien coses», sinònim que Puigdemont tenia presa la decisió de rellevar-lo. No obstant, la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, va sortir a defensar el compromís «clar, inequívoc i sense cap fissura» del conseller amb el full de ruta sobiranista, i va assegurar que el partit arribaria fins al referèndum amb Baiget al Govern.
Quatre hores després, a les 17.30, Puigdemont es va reunir amb el conseller. En la trobada, celebrada al Palau de la Generalitat, el president li va dir que no entenia les seves declaracions, li va explicar que era molt difícil poder comptar amb ell quan l’objectiu del Govern és celebrar el referèndum i li va comunicar que havia perdut la confiança en ell. Puigdemont va telefonar després a Vila per anunciar-li que ell era elegit i es van veure després, a les 19 hores en la presentació del llibre del delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell. Allà tots dos van parlar per acabar de concretar alguns detalls. Dues hores després, s’anunciava el canvi.
LES CLAUS
Després de la descripció dels fets, algunes claus. La primera és que Baiget ha obert la caixa dels trons perquè ha posat veu a les tensions larvades en el si de l’Executiu . La segona és que s’ha evidenciat el pols que Puig-demont manté amb el seu partit. Si algun alt càrrec no està disposat a seguir, segurament és el moment de sortir. Perquè el president ha demostrat que no li tremolarà el pols. Ha volgut demostrar al seu partit que al Govern mana ell, encara que això implica desautoritzar la coordinadora del PDECat, com ha passat ara i és probable que torni a succeir. El dubte és si en els pròxims mesos algú més mostrarà les seves discrepàncies. De moment, qui ho ha fet és l’exconseller Francesc Homs, que a Twitter es va mostrar ahir a la nit molt crític amb la decisió de rellevar Baiget.
El conseller d’Interior, Jordi Jané, i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, són dos dels noms que estan en boca de tothom. En cercles governamentals s’assenyala que, de moment, Jané manté la seva lleialtat a Puigdemont. Hi ha més dubtes sobre el futur de Vidal de Ciurana, que, com Baiget i Homs, és un home d’Artur Mas.