El dia que Pujol va dir 'no' al concert econòmic

El conseller d'Economia i Hisenda del primer Govern basc, Pedro Luis Uriarte, explica que ell mateix va estar present en aquella reunió de tres persones en la qual, fa 37 anys, el llavors ministre d'Hisenda va oferir a Catalunya un concert econòmic similar al basc i la Generalitat va dir ‘no’. En el seu llibre digital d'11 toms 'El Concierto Económico Vasco: una visión personal' (novembre del 2015), Uriarte inclou un capítol sota el títol 'El ofrecimiento de un concierto económico a Catalunya, en 1980', on relata “per primera vegada” el que va passar llavors. “L'oferiment del qual vaig ser testimoni privilegiat es va produir en una reunió tripartida en què vam estar presents el llavors ministre d'Hisenda, Jaime García Añoveros, el llavors conseller d'Economia i Finances, Ramon Trias Fargas, i jo mateix”. La reunió es va produir entre juny i setembre del 1980, abans de l'aprovació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). En aquella reunió, “Añoveros va fer un oferiment explícit a Trias Fargas perquè Catalunya pogués tenir un règim de finançament diferenciat, similar al del concert del País Basc, que llavors es trobava en plena negociació”. LES TRES RAONS DE DON RAMON L'exconseller basc recorda que van ser tres els arguments en què es va recolzar ‘Don Ramon’ per no acceptar el model d'Hisenda pròpia que dècades després reclamaria la Generalitat. Al conseller li va semblar inconvenient que el Govern de Jordi Pujol, que s'acabava d'estrenar, debutés amb l'empipadora tasca de recaptar impostos. Tampoc va voler assumir el risc de menors ingressos que comportava gestionar la recaptació. Però sobretot, “Trias Fargas estava convençut que per a Catalunya era millor tenir un sistema de finançament que, fins i tot depenent de l'Estat, permetés treure més recursos negociant amb ell”. Uriarte creu endevinar un quart argument: “Els polítics catalans consideraven el concert econòmic com una antigalla, opinió per cert compartida -i això sí que em consta- per altres polítics, fonamentalment de partits d'esquerra”. LA 'POSVERITAT' DE PUJOL Al cap dels anys, l'expresident Pujol va relatar en una carta enviada al seu amic i antic conseller basc d'Educació Pedro Miguel Etxenique, el 3 d'agost del 2006, que no era certa “l'afirmació que els catalans no tenim concert econòmic perquè no el vam voler”. En la missiva, reproduïda per Uriarte amb el consentiment del seu autor, Pujol explica que “el que realment va succeir” és que quan es va redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, l'antiga CiU va proposar introduir el concert a Catalunya amb el suport d'ERC, però la iniciativa no va prosperar pel rebuig conjunt de PSC, PSUC i UCD. “Es pot dir, per tant, que Catalunya no va demanar el concert. Però sí que ho va fer el nacionalisme català”, va relatar Pujol. Això podia haver passat durant la negociació de l'Estatut el 1979, quan encara no governava Pujol. Però Uriarte parla del 1980 i sosté que “Catalunya no va acceptar l'oferiment que se li va fer des del Govern d'UCD de tenir un concert econòmic, per la falta de visió que llavors van tenir tant el president de la Generalitat, Jordi Pujol, com el seu conseller d'Economia, Ramon Trias Fargas”. 32 ANYS DESPRÉS Tres dècades després, el president Artur Mas va reconèixer que si Catalunya no tenia una Hisenda pròpia havia sigut per “errors propis”. El setembre del 2012, Mas es va reunir amb el president del Govern, Mariano Rajoy, per plantejar-li la seva proposta de pacte fiscal. “El president Rajoy ha mostrat la seva oposició a la proposta d'un concert econòmic per a Catalunya per no ser compatible amb la Constitució”, es va afirmar en el comunicat que va emetre la Moncloa aquell dia. “No ha anat bé”, va admetre Mas al final d'una reunió que per a molts va significar el detonant de l'actual procés independentista català.

El més llegit