L'extresorer de Convergència Democràtica (CDC), Daniel Osàcar, que va ostentar aquest càrrec al morir Carles Torrent el 2005 i va dimitir el desembre del 2010 per "raons personals", s'ha assegut aquest dijous al banc dels acusats pel ‘cas Palau’. Després que Millet i els Montull asseguressin que Ferrovial va utilitzar el Palau de la Música per pagar comissions il·legals al partit nacionalista a canvi d'obra pública, Osàcar ha defensat que en el judici “s'ha mentit, i molt”.
Aquestes són les frases més destacades de la seva compareixença davant el jutge:
- “Per indicacions del meu cardiòleg només respondré al fiscal i al meu advocat. Seria una càrrega molt alta per a mi”.
- “[Tot el que han declarat Millet i els Montull] és rotundament fals, no és cert, ho han fet per justificar un desviament de diners en benefici d'una sèrie de persones”.
- “D'obra pública, no en sé res, ni mitja paraula. Jo, a aquests dos senyors de Ferrovial, els he conegut aquests dies”.
- “Quan jo era responsable de finances de CDC les obres de Ferrovial ja estaven adjudicades”.
- “La mecànica del funcionament era que el senyor Montull em trucava i em deia que tenia el conveni preparat i em demanava que passés a firmar-lo. Jo anava al Palau, entrava al seu despatx i firmava els dos convenis”.
- “També hi anava a escoltar concerts. No m'he reunit amb ningú al Palau. Ningú pot dir que s'ha reunit amb mi, només el senyor Montull”.
- “Sempre, sempre es pagava amb un xec nominatiu. En la fundació, quan va saltar aquest escàndol, tenia tots els exemplars i fotocòpies dels xecs i comprovants dels ingressos”.
- “Pel que em van explicar, al Palau de la Música veien que el seu camp d'acció era limitat. Per contra, la Fundació Trias Fargas podia ser un vehicle, i més tenint en compte que CDC tenia més de 600 ajuntaments on governava, per difondre la cultura catalana”.
- “En realitat, això ho feia el partit”, afirma després sobre el pagament de les actuacions a les colles sardanistes i corals.
- “La meva actitud ha sigut sempre de servei al país, a través de Convergència. Aquesta va ser la meva dedicació. En una ocasió o dues em van demanar que anés en una llista però en un lloc per no sortir”.