“Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”. Quan Pasqual Maragall era president de la Generalitat li va llançar a boca de canó al Parlament aquesta acusació a Artur Mas, aleshores líder de l'oposició amb CiU. Era el febrer del 2005. Han passat 12 anys i aquest dimecres ha tornat a ressonar aquella cantarella, però aquesta vegada a la sala de la Ciutat de la Justícia on es jutja 15 persones pel saqueig del Palau de la MúsicaPalau de la Música. No ha sortit el 3%, sinó el 4% en comissions il·legals pagades presumptament per Ferrovial a Convergència Democràtica (CDC) a través de l'entitat cultural. O més ben dit, del 2,5%, ja que la resta se la repartien, com bons amics, Fèlix Millet (l'1%), fins al 2009 president de l'auditori,Fèlix Millet (l'1%) i la seva mà dreta, Jordi Montull (el 0,5%).

No ha calgut que el fiscal Emilio Sánchez Ulled s'esforcés en l'interrogatori. Millet i Gemma Montull, filla de Jordi Montull, ho han explicat amb claredat. “Ferrovial feia donacions al Palau perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública. Això no ho vaig dir en la meva confessió del 2009, però és la veritat”, ha admès el que era màxim responsable del Palau. Gemma Montull, que ocupava el càrrec de directora financera, ha ratificat el desviament de fons al partit nacionalista.

Més clar que l'aigua. Tot un escac que Artur Mas, exlíder convergent i ara del PDECat, vol rebatre, segons fonts del seu entorn, compareixent davant l'opinió pública quan finalitzin les declaracions dels principals acusats. L'antiga CDC trontolla i, de rebot, l'oposició engrandeix el seu arsenal per deslegitimar un procés sobiranista que va encoratjar l'expresident quan les investigacions per corrupció començaven a caure sobre el seu partit. L'independentisme, incloent-hi el PDECat, es desmarca d'aquella Convergència de Mas i els Pujol i crida a fer net abans d'entonar els compassos més ignots del full de ruta cap a l'eventual estat propi.

Millet, per a qui el fiscal reclama 27 anys i mig de presó, no s'ha mossegat la llengua i, per primera vegada, ha admès que Ferrovial va utilitzar l'entitat que ell dirigia per pagar comissions il·legals al partit de Mas.  El tsunami ha arribat fins a Carles Torrents, que va ser tresorer de CDC fins al 2005, quan va morir, i el seu substitut en el càrrec, Daniel Osàcar, a qui l'expresident del Palau ha assenyalat com el "Daniel" que figura en un document confiscat pels Mossos sobre el repartiment de comissions. Però Millet ha anat més enllà i ha explicat que el sistema de comissions el va organitzar el fundador de Ferrovial, Rafael del Pino, que va morir el 2008. Per part de la constructora estan acusats dos exdirectius, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, que suposadament eren els encarregats de la canalització d'aquests fons.

LA FRONTERA ÉS L'EXTRESORER 

Millet ha reconegut que es van fer pagaments en efectiu a Torrents i que Jordi Montull, que declararà aquest dijous, n'estava al corrent. “Convergència sabia que Ferrovial donava aquests diners perquè se il donés obra pública”, ha reiterat l'expresident de la institució cultural. En canvi, ha negat que l'exdirigent de CDC Jaume Camps, que no està acusat, es reunís amb ell per tractar sobre les comissions de Ferrovial i que hagués tingut reunions amb altres dirigents de CDC per aquest assumpte. No ha volgut (o pogut) apuntar més amunt.

“Es posaven d'acord CDC i Ferrovial”  i la constructora entregava els fons al Palau en concepte de “patrocini”, ha puntualitzat Millet. En realitat, aquest patrocini, segons la seva versió, “era molt petitó”, perquè la majoria dels diners anaven a parar a CDC directament o a través de la seva fundació Trias Fargas (ara CatDem). “Es van donar diners a aquesta fundació perquè anessin al partit i després (ja iniciat el procés judicial) es van tornar", ha relatat l'acusat.

COMUNICAT DE FERROVIAL

Ferrovial ha fet aquest dimecres una nota en què reitera que les donacions fetes al Palau van ser per patrocini, que les adjudicacions d'obres públiques es van fer "a l'oferta amb més bona valoració econòmica i puntuació global" i que la companyia practica una política de "tolerància zero amb la corrupció". 

Millet no ha tingut inconvenients a confessar que es va apropiar diners de l'entitat per a fins particulars. “¿Vostè, Montull i la seva filla, Gemma, es van beneficiar dels fons del Palau per a obres als seus domicilis?”, li ha preguntat el fiscal. Millet ha sigut concís: “Sí”. Després ha afegit: “Va ser un error i per això vaig posar tot el meu patrimoni a disposició del jutjat (quan va confessar el 2009). Em vaig equivocar”.

LA FILLA QUE HO SABIA GAIREBÉ TOT

Gemma Montull, exdirectora financera del Palau, també ha estirat la manta, encara que, en el seu cas, després d'un pacte amb la fiscalia per rebaixar la petició de pena de 26 anys de presó a tres anys, un d'ells substituïble per una multa. "Els pagaments [a CDC] eren una cosa normal" i es feien "des de feia anys", ha explicat. L'ex alt càrrec de l'auditori ha admès, com Millet, que "Ferrovial va utilitzar el Palau" per canalitzar fons cap a CDC. I ha precisat: "Si ho feia devia ser a canvi d'alguna cosa". No obstant, ha afegit que en aquell moment ella desconeixia que era per adjudicació d'obra pública. "Millet era molt incisiu a saber quan es rebien els diners de Ferrovial", ha subratllat, i alhora ha afirmat que els directius de la constructora acusats eren els que es reunien amb Millet i el seu pare.

Gemma Montull també ha reconegut que el Palau va pagar serveis prestats a CDC i ha implicat la formació política en la falsificació de factures per poder justificar davant d'Hisenda les sortides en efectiu de diners que van anar a parar a aquest partit. "Millet va trucar al partit, però no sé amb qui va parlar. Els va dir que teníem un problema", ha relatat. Segons la seva versió, va ser Osàcar qui les va entregar. Ha confirmat, a més, que el Daniel que apareix en un document sobre el suposat pagament de comissions era Osàcar.

Amb llàgrimes als ulls, Gemma Montull ha confessat que el seu pare va cometre irregularitats i que es van fer servir fons del Palau per a fins propis. Això sí, ha volgut deixar clar que el "cap" era Millet, que "ho controlava tot, absolutament tot". Ella, segons la seva versió, només es limitava a complir les ordres de Millet i del seu progenitor.