Per primera vegada des que Mariano Rajoy és president, el Congrés tindrà prou força per exigir-li que inclogui en els pressupostos generals de l’Estat una partida que doti econòmicament la llei de la memòria històrica. L’oposició ho intenta des del 2012, però totes les iniciatives han sigut aixafades pel corró de la majoria absoluta del PP. 

Ara els partits presents a la cambra poden imposar-se i, segons ha pogut constatar aquest diari, hi ha el consens suficient perquè les esmenes que ja preparen socialistes i Units Podem siguin aprovades i, per tant, es reactivi una norma que els populars havien deixat a la cuneta.

ENTRE TRES I SIS MILIONS D’EUROS

El PSOE i Podem tenen previst presentar aquestes iniciatives quan es donin a conèixer els pressupostos. Els socialistes reclamen tres milions per a l’exhumació de víctimes del règim de Francisco Franco, de la mort del qual es compleixen avui 41 anys. Units Podem, sis (tres per transferir a les autonomies i tres  més d’ajudes a les famílies que demanin identificar cossos). Esquerra, Partit Demòcrata Català, PNB, Compromís i EH Bildu hi estan a favor. Ciutadans no s’ha pronunciat i s’estima més constatar abans si Rajoy decideix, per sorpresa, incloure aquest mateix any finançament per a la llei, que va ser aprovada sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero el 2007. Però fins i tot amb els vots en contra dels populars i de la formació taronja, la resta de grups sumarien prou suports perquè l’esmena tirés endavant.

Oposició i experts coincideixen que el pressupost s’hauria de destinar al capítol més urgent que ha quedat per completar: l’exhumació de cadàvers de la guerra civil i el franquisme. Els especialistes calculen que a Espanya hi ha més de 114.000 persones en fosses comunes sense identificar, ja que només s’ha avançat gràcies al treball altruista de les associacions de víctimes.

Fonts socialistes han indicat que la seva esmena sol·licitarà tres milions per a les exhumacions. Com que es tracta d’una negociació pressupostària, si la partida s’inclou en els comptes generals de l’Estat, el Govern no tindrà dret a veto per augment de la despesa, un eximent que sí que ha argüit per rebutjar altres propostes aprovades per l’oposició des que va començar legislatura. 

BATALLA DE GRAN SIMBOLISME

La iniciativa és de gran valor simbòlic, ja que ha sigut un dels cavalls de batalla de l’oposició des que Rajoy va arribar a la Moncloa, el 2011, i per l’impacte emocional en les famílies de desapareguts. Ja en campanya electoral va prometre buidar de pressupost la llei de Zapatero i va arribar a presumir-ne en esferes internacionals. El setembre passat, el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va criticar l’exhumació de les restes dels generals Emilio Mola i José Sanjurjo i va assenyalar que «alguns pretenen guanyar la guerra civil 40 anys després».

El to de desdeny cap a les víctimes ha sigut la tònica general del Govern de Mariano Rajoy. El 2012, el seu primer pressupost va reduir en un 60% l’aportació, que va passar de 6,2 milions a 2,5, i a partir del 2013 no ha inclòs ni un euro en els comptes anuals, cosa que ha impossibilitat l’aplicació d’una llei que ni tan sols en l’etapa socialista va tenir assignada prou quantia per portar a terme les actuacions que preveu.

TREBALLS SENSE PRESSUPOST

El cop de destral de l’Executiu del PP va ser d’una envergadura  tan gran que va portar fins i tot a eliminar la subvenció de 45.000 euros que rebia l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), que des d’aleshores ha sobreviscut en gran part gràcies al suport d’un sindicat noruec d’electricistes i a la dotació d’un premi concedit per la Brigada Abraham Lincoln en defensa dels drets humans. Sense pressupost, ha desenterrat i identificat uns quants centenars de cossos gràcies a la feina desinteressada d’arqueòlegs i forenses que han dedicat les seves vacances a recuperar cadàvers de fosses comunes.

Al PSOE es mostren esperançats que aquesta vegada la força de l’oposició aconsegueixi forçar els populars. Podem insisteix en la urgència d’accelerar les exhumacions dels cadàvers, ja que bona part dels descendents de les víctimes, que poden reclamar les restes,ja tenen una edat avançada i si no s’actua aviat ningú podrà recordar ja alguns noms.

Els podemistes denuncien que ni tan sols existeix un protocol general de com s’ha d’actuar en les exhumacions. Recorden que quan es descobreix una fossa s’hi hauria de personar un jutge, aixecar el cadàver i iniciar el procediment judicial per determinar les causes de la mort. En la pràctica, es determina que el delicte ha prescrit i la justícia sol arxivar la causa. L’excepció, el treball impulsat per l’exjutge Baltasar Garzón.