TENSIONS EN LA FORMACIÓ LILA

La pugna de Podem a Madrid s'enrareix amb el 'cas Espinar'

El candidat afí a Iglesias va guanyar 30.000 euros amb la venda d'un pis protegit

Argumenta que no podia pagar-lo i recorda que l'operació no és delicte

El senador defensa la legalitat i moralitat de l’operació i assenyala ’interessos’ per interferir en les primàries de Podem a Madrid. / DAVID CASTRO / Vídeo: ATLAS

Ramón Espinar va esmorzar ahir amb una notícia que feia tres setmanes que estava esperant i que, intuïa, li coincidiria amb la campanya de primàries a Madrid, la federació nodrissa de Podem, que entre el 5 i el 9 de novembre elegeix nova direcció. El candidat afí a Pablo Iglesias va guanyar 30.000 euros amb la venda el 2010 d’una vivenda protegida, del Pla Jove, que va comprar quan era estudiant i no tenia ingressos fixos. 

Es tracta d’un pis a Alcobendas (al nord de Madrid) que va adquirir sense participar en el concurs públic autonòmic, ja que la promotora Vitra l’hi va vendre discrecionalment, del 15% d’immobles que es reserva en cada construcció per a clients elegits.

L’impacte no el va agafar desprevingut. La cadena SER, que va avançar la informació, l’havia requerit fa setmanes per demanar-li aclariments. Amb la polèmica incendiant titulars i les votacions a la cantonada, es va veure forçat a comparèixer. Va subratllar que l’operació no és delictiva i que la polèmica respon a una campanya orquestrada per «grups econòmics» i mediàtics contra Podem. 

SUPORT TUITER

Va descartar, també, que es degui als dissentiments entre famílies morades. De fet, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van sortir a defensar-lo a Twitter i també va rebre el suport de la candidata a qui s’enfronta en primàries, Rita Maestre. «No hi ha una part de Podem que em vulgui mal. Hi ha una part econòmica que em vol mal», va opinar.

Ramón Espinar

CaNDIDAT A LIDERAR PODEM MADRID 

"L'origen dels diners és el que tothom s'imagina: un préstec familiar del meu pare, la meva mare i la meva àvia"

Espinar admet que va comprar el pis ajudat pels 60.000 euros que li va prestar el seu pare, la seva mare i la seva àvia per afrontar els primers pagaments d’un cost total que ascendia a 146.000 euros. El març del 2010 va adquirir l’immoble i, al desembre, després de demanar el permís de venda per a vivendes protegides, el va vendre per 176.000 euros, el màxim fixat per la Comunitat de Madrid per a aquests pisos. Encara que la diferència és de 30.000 euros, al·lega que, descomptant impostos i despeses, la plusvàlua es va quedar en 20.000.

Espinar va dir que està «francament afectat i dolgut». No considera que sigui èticament reprovable que, mentre era membre del col·lectiu Joventut sense Futur, tanqués la venda d’una vivenda protegida i se sent legitimat per continuar en tots els càrrecs: portaveu de Podem al Senat i a la comissió anticorrupció de l’Assemblea de Madrid, i candidat a la secretaria general autonòmica. 

LES TARGETES ‘BLACK’ DEL PARE

El podemista assegura que va decidir vendre’s el pis perquè va constatar que no tenia ingressos per assumir un crèdit. «Me’l vaig vendre perquè no el podia pagar», va dir, i va abundar en el fet que cobrava 480 euros d’una beca a la Universitat Complutense de Madrid, i la hipoteca era d’una mica més de 500. No obstant, no va arribar a concretar extrems rellevants malgrat la insistència dels periodistes: ¿per què la promotora l’elegeix per comprar sense passar per sorteig? ¿La promotora (que pertany a Comissions Obreres) té alguna relació amb Caja Madrid, entitat de la qual el seu pare, Ramón Espinar Gallego, imputat pel cas de les targetes 'black', era vicepresident? No va aclarir aquestes incògnites i tampoc si va rebre ajudes públiques en la compra de la vivenda. 

Ramón Espinar va reconèixer que  havia avançat a Pablo Iglesias que la notícia sortiria a la llum, però no al líder d’Esquerra Anticapitalista (IA), amb qui negociava un acord per sumar forces contra Rita Maestre en les primàries, i el pacte es va firmar sense que Miguel Urbán n’estigués al corrent. 

La incidència que pugui tenir el cas en la campanya és incerta, per les incògnites que queden en l’aire després de les explicacions i perquè, tot i que Rita Maestre sembla anar per davant, augurar un resultat és un acte de funambulisme.