El PNB manté el seu ferm rebuig a la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern, i en vista de la paràlisi del procés de negociacions, fins i tot ha començat a alimentar la possibilitat de recolzar Pedro Sánchez si el socialista acaba presentant la seva candidatura. La direcció penabista segueix esperant des de la barrera els moviments dels grans partits estatals, amb l'esperança que els seus cinc escons guanyin valor en la recerca de pactes sigui qui sigui el nou president.
No obstant, aquesta espera, que en principi no li havia de suposar cap desgast davant les eleccions autonòmiques basques de l'octubre, s'ha vist truncada amb la tempesta política suscitada al voltant de la constitució de la Mesa del Congrés. Tots els líders del PNB han dedicat els últims dies a negar de les mil maneres imaginables que recolzessin el PP i Ciutadans, sabent que tots els indicis, incloses les declaracions dels portaveus populars i socialistes, els acusen directament amb el dit.
Enmig de la batalla dialèctica, Andoni Ortuzar ha remarcat que el "no" a Rajoy és inamovible, encara que si finalment és president no descarten "negociar i pactar", perquè "nosaltres som de parlar". Per enfangar encara més el terreny, s'ha desencadenat en els últims dies un greu conflicte institucional, sorgit amb l'anul·lació de la 25a promoció de l'Ertzaintza per part del Tribunal Superior de Justícia del País Basc després del recurs de l'Advocacia de l'Estat. Per l'Executiu de Vitòria, aquesta iniciativa suposa un "atac directe" a l'autogovern basc.
Els penabistes no han aportat justificacions versemblants respecte als seus vots per a la Mesa del Congrés, però tampoc s'ha provat la seva 'culpabilitat'
En tot cas, els 10 'vots fantasma' han reforçat els llaços que uneixen el PNB amb un dels seus més fidels i antics aliats, CDC. Totes dues s'han vist fortament qüestionades davant el seu electorat, amb acusacions de 'joc brut' per interès polític i econòmic. No han aportat justificacions versemblants, però tampoc s'ha provat la seva 'culpabilitat'. Al mateix temps, la situació pot obrir un nou escenari si es confirma que els populars han trencat amb anys d'incomunicació i han sigut capaços d'arribar a acords simultàniament amb els nacionalistes moderats bascos i catalans.
En tot cas, la sintonia entre CDC i el PNB, que es manté malgrat tots els avatars de la formació catalana, es fonamenta en el respecte a les diferents estratègies que segueixen els uns i els altres. Els penabistes reiteren que el seu referent sobiranista no és Catalunya, sinó Escòcia, i que a l'espera d'un canvi d'estatus pactat amb Espanya, la prioritat immediata és desenvolupar al màxim l'autogovern basc. D'aquesta manera, el PNB deixa que la bandera d''independència ja' la porti en exclusiva l'esquerra 'abertzale', quan totes les enquestes constaten que el sentiment secessionista baixa a Euskadi mentre creix a Catalunya.
L'AMENAÇA DE PODEM
En tot cas, l'embús institucional a Madrid ja està provocant conseqüències a Euskadi. La primera ha sigut el refredament de les relacions entre el PNB i Podem, que malgrat ser els dos principals rivals en les enquestes, mantenien fins ara una freda cordialitat. No obstant, en la calor de la polèmica per la Mesa del Congrés, Pablo Iglesias li ha dit a Ortuzar allò d'"Home blanc parla amb llengua de serp". La resposta no s'ha fet esperar, i el líder basc ha replicat que si Patxi López no és avui el president del Congrés és perquè Iglesias va preferir la candidatura de Xavier Domènech.
Mentrestant, Podem està buscant candidat a 'lehendakari' després de la renúncia de la jutge Garbine Biurrun, una aspirant molt ben valorada socialment que preocupava a Ajuria Enea. L'alternativa sembla Pili Zabala, germana de Joxi Zabala, assassinat pels GAL juntament amb Joxean Lasa el 1983. Una opció que, sobretot, pot atraure votants de l'entorn de l'esquerra 'abertzale'. Curiosament, la candidata independent s'ha mostrat més procliu a pactar amb el PNB que la mateixa direcció del partit morat a Euskadi.
En paral·lel, els dos socis a la majoria de les institucions basques, el PSE i el PNB, es miren amb recel. Un hipotètic pacte d'esquerres entre els socialistes, Podem i EH Bildu arraconaria els nacionalistes encara que recuperessin el primer lloc a les urnes. Però al mateix temps, la defensa del dret a decidir podria unir el partit d'Ortuzar amb podemistes i la coalició independentista, un temor que ha expressat en públic aquesta mateixa setmana la secretària general del PSE, Idoia Mendia.