Luis González Seara, exministre d'UCD en el Govern d'Adolfo Suárez i figura rellevant en temps de la transició, ha mort aquest dissabte als 79 anys d'edat, segons han informat fonts de la Universitat Complutense de Madrid, de la qual també va ser professor. Les restes mortals de González Seara, que va ser ministre d'Universitats i Investigació entre els anys 1979 i 1981, són al Tanatori de la M-30. El seu cos serà incinerat aquest diumenge al cementiri de La Almudena.
El ministre d'Educació, Cultura i Esport en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, ha lamentat la mort de Luis González Seara, i ha destacat la seva tasca com a ministre d'Universitats i Investigació. "Es va caracteritzar pel diàleg i la recerca del consens, en un moment de canvi en la universitat espanyola", ha assenyalat el ministre. Méndez de Vigo ha assegurat que s'acomiada "un dels protagonistes de la transició" que, amb Suárez i la UCD, "va treballar per portar a Espanya un règim democràtic de llibertats".
ALUMNE DE FRAGA
Nascut a La Mezquita (Ourense) el 7 de juny de 1936, va ser catedràtic de Sociologia, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia del 1970 al 1974 i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques, des dels seus temps d'estudiant va col·laborar amb el seu professor Manuel Fraga Iribarne, que el juliol del 1962 el va nomenar cap de la Secretaria Particular del Ministeri d'Informació i Turisme.
Posteriorment va ser director de l'Institut de l'Opinió Pública (1963), subdirector general d'Orientació Pedagògica del Ministeri d'Educació i Ciència (1969) i director de la Fundació per al Desenvolupament de la Funció Social de les Comunicacions (1971).
Va ingressar a UCD com a membre del Partit d'Acció Democràtica (PAD), integrat a UCD, i el juny del 1977 va ser elegit senador per Ourense. El juliol d'aquell mateix any va ser nomenat secretari d'Estat d'Universitats i Investigació, i en les eleccions del març del 1979 va ser elegit diputat del mateix partit per Pontevedra. Posteriorment, va ser ministre d'Universitats i Investigació del 1979 fins al 1981.
PREMIO NACIONAL DE ENSAYO
En l'àmbit de la comunicació va ser un dels fundadors d'Información y Publicaciones, editora del Grupo 16, i va ser president del seu consell d'administració des del 1971 fins al 1977.
Després de passar per la política nacional, va ser comissari general d'Europalia, exhibició d'art i cultura espanyola celebrada a Bèlgica (1983-1985) i president d'Ediobser, editora del diari 'El Independiente' (1987-1991).
El 1996 va ser distingit amb el Premio Nacional de Ensayo pel seu llibre 'El poder y la palabra', que té com a eix central la unitat cultural i moral d'Europa. Entre altres condecoracions, posseïa la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, la Gran Creu de l'Orde del Mèrit de Portugal, la Gran Creu del Reial Orde de Carles III, l'Orde del Mèrit Constitucional i la Medalla d'Or de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.