Tothom entén el dolor de la família de Marta del Castillo. La importància que té per als seus pares trobar el cos de la seva filla assassinada per tancar el dol. Però no tothom comprèn que els familiars de víctimes de la guerra civil vulguin enterrar també als seus morts perquè els vius descansin en pau. «El dolor que sent qui ha perdut un familiar en l’atemptat de Brussel·les és el que pateix la meva àvia, que necessita enterrar el seu pare, que va morir en la batalla de l’Ebre fa 80 anys», explica Roger Heredia.
La seva història familiar la va portar a impulsar un banc d’ADN dels desapareguts durant la guerra civil a Catalunya, iniciativa a la qual el Parlament va donar el seu suport en una moció aprovada el 2013. Des d’aleshores, la Cambra catalana ha aprovat dues mocions més sobre memòria històrica, l’última fa poc més d’un mes, però Heredia lamenta que fins ara el Govern s’hi hagi implicat poc. «No hi ha hagut un suport polític als familiars. Una tercera moció està molt bé, però ¿quantes mocions del Parlament es compleixen? Més important per a mi és el compromís que ha adquirit Raül Romeva de resoldre aquesta situació i construir un projecte, un model de país», sentencia.
MENYS PLAQUES I MÉS EXCAVACIONS / En el cens únic de persones desaparegudes de la Generalitat durant la guerra civil hi ha més 4.700 noms però, de les més de 370 fosses registrades, només s’han explorat les de Gurb, Prats de Lluçanès, Serra de Riés i Torelló. En aquestes exhumacions i en altres actuacions d’urgència s’han localitzat 56 cadàvers i se n’han identificat cinc (quatre a Gurb i un a Prats de Lluçanès). «Fins ara ens han pres el pèl», denuncia Xavier Menéndez. L’arqueòleg i membre del comitè científic de fosses de la Generalitat critica que «mentre a tot Espanya s’ha excavat moltíssim, aquí ens l’hem agafat amb paper de fumar, només s’han posat excuses i problemes». «Que es deixin de posar plaques i es dediquin a excavar sistemàticament i a fer el banc ADN. Si no prenem mostres, ¿de quins nassos serveix?», es pregunta.
Romeva defensa l’actuació de la Generalitat, encara que va reconèixer al Parlament que «tenim un problema històric, un deute com a societat», i va afirmar que «un dels dèficits més greus de la transició va ser la institucionalització de la desmemòria». L’exeurodiputat, que coneix de prop la gestió de la memòria històrica als Balcans (ha publicat dos llibres sobre Bòsnia), té clar el model que vol a Catalunya. Per això, en les pròximes setmanes presentarà el seu projecte d’identificació de desapareguts.
TREBALL CONJUNT / Entre les prioritats del conseller d’Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència destaquen un protocol per als bancs d’ADN, la millora i actualització de la web del mapa de fosses catalanes, i un estudi sistemàtic de zones afectades per la batalla de l’Ebre, en què es calcula que van morir 30.000 persones. El seu projecte implica una acció transversal en polítiques de recuperació potenciant el treball conjunt amb entitats com el Memorial Democràtic i el banc d’ADN.