L'última urpada del terror gihadista, l'atemptat múltiple de Brussel·les, ha coincidit a Espanya amb un Govern que fa tres mesos que està en funcions i unes negociacions estancades de cara a la investidura. Seria políticament desitjable que el fangar partidista no enfangués la unitat que se sobreentén necessària després d'un cop terrorista. Però l'11-M va derogar aquesta doctrina i la massacre de Bèlgica tampoc ha sigut una excepció. Ciutadans ha decidit utilitzar la tragèdia per pressionar PP i PSOE a favor d'un pacte de govern que aïlli Podem, força contra la qual el partit taronja dirigeix des de dimarts un enverinat dard: qüestionar el seu compromís contra el terrorisme.

A través de Twitter, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que atacs com el de Brussel·les fan més necessari un "govern reformista a l'altura". Cosa que, en boca del partit que ha segellat un acord amb el PSOE, suposa un doble avís: a Pedro Sánchez, perquè deixi de buscar Podem com a potencial soci; i el PP, perquè s'avingui a facilitar un pacte a tres bandes que no deixi la governabilitat en mans del partit de Pablo Iglesias.

Aquesta advertència arriba el mateix dia que Sánchez i Iglesias tenen previst conversar per telèfon per intentar desencallar les negociacions. Una cita a distància (s'havien de reunir però ha sigut impossible "quadrar les agendes") que no li ha fet cap gràcia a Rivera, que dimarts ja es preguntava el següent: "¿Es pot pretendre governar Espanya i no condemnar atemptats o renegar de símbols de tots els espanyols i europeus?". Es referia tant a Bildu, que va rebutjar sumar-se a una declaració institucional a l'Ajuntament de Pamplona per condemnar els atemptats de Brussel·les, com a Podem, de qui dirigents de Ciutadans es van passar el dia abominant per la seva presència en la reunió del pacte antigihadista.