El transcurs dels dies i les jornades de consulta de Felip VI als grups polítics a a la Zarzuela constaten que Mariano Rajoy, el guanyador de les eleccions i aspirant a la reelecció, no tindrà prou suport per erigir-se en president ja no en un primer ple d'investidura, que exigeix majoria absoluta, sinó tampoc en un segon, on el requisit per passar l'examen és simplement tenir més sís que nos entre els 350 diputats del Parlament.
Aquestes mateixes cites palatines estan servint per deduir que si hi hagués un altre aspirant a ser investit president --i d'haver-n'hi, n'hi ha a les files socialistes--, compta com a mínim amb l'oportunitat de mirar de convèncer ses senyories, amb independència de si finalment ho aconsegueix o no. Això és el que es desprèn de les declaracions que els portaveus parlamentaris van fent per degoteig al final de les reunions amb el cap de l'Estat.
En aquest context, en un PP que presumeix un horitzó agònic s'ha obert el debat (i en alguns altres partits també ja hi ha dubtes ), sobre si Rajoy mantindrà la seva intenció davant el Rei de ser el candidat popular a la investidura o farà un pas enrere. O si ha de ser el primer a intentar aconseguir el suport del Congrés pel simple fet d'haver vençut el 20-D, encara que l'ara cap de l'oposició, Pedro Sánchez, hagi declarat públicament que també vol provar sort i surti amb un cert avantatge sobre el president en funcions.
¿CANVI DE PLANS PER GUANYAR TEMPS?
Rajoy serà de fet l'últim dels diputats que s'entrevistarà amb el monarca en aquesta ronda de converses (que podria no ser l'última). Ha sigut convocat divendres, a les cinc de la tarda. Té per tant una mica menys de 48 hores per acabar d'esfullar la margarida i decidir si, com estava previst, es proposa com a aspirant a la presidència o fa un pas enrere davant l'evidència que serà derrotat, perquè als seus 122 diputats actuals només és probable que se n'hi sumi algun més dels grups minoritaris i la possible abstenció de Ciutadans, amb 40 escons.
Una altra possibilitat que està en suspens és que el president dels populars segueixi ferm amb les seves intencions de ser ell l'aspirant a continuar vivint a la Moncloa i, en canvi, busqui una forma protocol·lària per precisament en la reunió d'aquest divendres amb el cap de l'Estat, obrir la porta que Sánchez pugui precedir-lo i ser el primer a reclamar l'aval del Parlament si és qui rep l'encàrrec ‘reial’ en aquest sentit.
Amb aquesta tàctica almenys Rajoy guanyaria temps en un context incert i canviant i la possible erosió del seu adversari socialista, al·leguen els seus defensors. "¿Quin benefici té ser els primers a sotmetre'ns a un aquelarre al Congrés?", es pregunten alguns gràficanebt a les files populars.
VISUALITZAR UN PROJECTE "OBSOLET"
Des del PSOE, per la seva banda, s'insisteix que el seu secretari general --que també anirà a la Zarzuela divendres, abans que Rajoy i després de Pablo Iglesias, el líder de Podem--, continua apostant perquè sigui el guanyador de les eleccions qui intenti ser investit en primer terme. Quan claudiqui oficialment, afegeixen, Sánchez reclamarà la seva oportunitat. Aquest calendari ofereix marge als potencials aliats del socialista (Podem, el PNB, IU i alguns grups minoritaris, ja que C's només planteja públicament i amb moltes condicions l'abstenció) per preparar unes negociacions que es preveuen dures i plenes de matisos.
A més, és obvi que a la seu de Ferraz convé que el president del PP, per dues vegades i amb un marge de 48 hores, segons indica la Carta Magna, se sotmeti el primer a dos debats en què presenti un pla de govern que tot i no haver-se'n desvelat els detalls ja es titlla d' “obsolet”, fins i tot des de Ciutadans. Per tant, és d'esperar que la resta de l'oposició no li doni, ni tan sols per caritat parlamentària, un alleujament dialèctic. Una cosa que a Sánchez li podria anar bé per marcar després perfil des de la diferència.
ELS TRES CAMINS 'REIALS'
La pilota està, doncs, a la teulada de Rajoy, a qui se li presenta un dilema. I, indirectament, al del palau de la Zarzuela. L'article 99 de la Constitució apunta que correspon al cap de l'Estat, amb la consulta prèvia dels representants de grups polítics “i a través del president del Congrés”, proposar un candidat a la presidència. És a dir, després d'haver-se entrevistat amb Rajoy divendres, el més probable és que segui a intercanviar impressions amb Patxi López, el màxim responsable de la Cambra baixa.
Serà López, per mandat constitucional, qui els pròxims dies hagi de fer públic si Felip VI opta per demanar-li a Rajoy que faci el pas per ser el més votat en les últimes generals (tot i saber que la seva candidatura serà rebutjada); si li ofereix la possibilitat a Sánchez d'inaugurar les sessions d'investidura --sempre que el Rei estimi que aquesta opció està ratificada per una majoria-- o si, com a tercera via, decideix donar més temps als grups perquè avancin en unes negociacions encara immadures. La quarta seria la repetició d'eleccions, però, segons sembla, no seria immediata.