«Ai, ai, ai», pressentia dissabte Xavier Trias, observant la ciutat des de l'imponent balcó del Turó de la Rovira. El pressentiment de l'encara alcalde tenia fonament. Ahir, els barcelonins el van destronar i van entregar la victòria a Ada Colau, líder de la plataforma d'esquerres Barcelona en Comú. Colau pot fer història: si aconsegueix teixir els suports polítics necessaris, serà la primera alcaldessa de la ciutat.
Recolzada per una marea social d'indignació i cansament, nascuda a les places i engreixada durant anys per l'empobriment popular, les retallades de l'Estat del benestar, la desigualtat creixent i la corrupció galopant, Colau ha guanyat el mà a mà amb el candidat de CiU a la reelecció. La participació va pujar del 53% del 2011 al 60%.
«La gent corrent tenia una oportunitat històrica i l'ha sabut aprofitar», va proclamar ahir a la nit la vencedora. La seva és una victòria ajustada: un regidor i 17.000 vots més que CiU, però més que suficient per buscar els suports necessaris per governar la ciutat.
Perquè la batalla de Barcelona no va acabar ahir a la nit amb l'escrutini. El segon i definitiu assalt comença ara a les taules de negociació. L'ajustada victòria de Colau no li permetrà governar sense el suport, estable o variable, d'almenys dos grups més. La campanya va estar molt bipolaritzada entre Colau i Trias, però la pugna pel Govern de la ciutat no serà només cosa de dos. L'extrema fragmentació del consistori obre molts interrogants sobre l'estabilitat que podrà aconseguir el Govern local.
A notable distància de Colau (11 regidors) i de Trias (10), la tercera posició és per a Ciutadans, que amb cinc regidors entra per primera vegada a l'ajuntament i empenta el PP (tres regidors) pendent avall fins al sisè lloc. Per la seva part, ERC, amb cinc regidors, aconsegueix la quarta posició i multiplica l'escarransit resultat que va treure el 2011. Tot i així, les seves expectatives a la capital catalana s'han anat desinflant a mesura que s'acostava la cita amb les urnes: no fa pas tants mesos, ambicionava l'alcaldia.
Els socialistes, amb quatre regidors, obtenen la seva pitjor marca històrica a la ciutat. Dessagnat principalment en benefici de Barcelona en Comú, però també de Ciutadans, el PSC s'enfonsa des del segon fins al cinquè lloc. La garrotada que reben els socialistes a la ciutat que van governar des del 1979 fins al 2011 és monumental. Cauen del 22% al 9%, un enfonsament superior al que experimenten en el conjunt de de Catalunya (del 25% al 17%) i infinitament més gran que a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els alcaldes socialistes mantenen còmodes majories.
Tanca la taula, amb tres regidors i en setena posició, la CUP, que també s'estrena a l'ajuntament de la capital catalana. Per afinitat ideològica, podria ser un dels primers suports que busqués Colau a la ronda negociadora que ara comença.
Més enllà dels límits de la ciutat, el desbancament dels nacionalistes a Barcelona i el seu retrocés a l'àrea metropolitana (amb prou feines matisat aquí pel modest increment d'ERC) pot incidir de ple en el procés sobiranista i en les eleccions anunciades però no convocades per Artur Mas per al setembre. Ja ho va dir ahir a la nit Trias: «Ho lamento per tu, president, perquè era molt important que Barcelona tingués un vot nacionalista fort».
«Ai, ai, ai», pressentia Trias dissabte. «Ai, ai, ai», ja pot començar a pressentir Colau davant la negociació que li caurà a sobre.