Josep Antoni Duran Lleida, líder d'Unió des de 1987, està al tram final de la seva carrera política i no vol marxar per la porta del darrere. Aquesta és en gran part la clau del dilema del partit democristià davant el repte independentista que, sí o sí, vol afrontar el seu soci convergent en les pròximes eleccions de setembre.
Duran no és independentista i a aquestes altures de la seva vida política no abraçarà l'estelada dels seus socis. De fet, va perdre la batalla per la successió de Jordi Pujol, entre altres motius perquè es va negar a acceptar la fusió d'Unió amb CDC. La seva trajectòria s'ha basat en gran mesura a donar relleu diferenciat al seu partit enfront del soci convergent.
Un soci que abraça el secessionisme i genera ara als democristians un nou dilema. Ja va passar en el programa electoral del 2012, quan UDC va acabar assumint un cert eufemisme per parlar del tema, l'anomenat «Estat propi» com a meta. Una expressió repetida reiteradament al document.
Ara, el nou repte ha sigut molt ben rebut pel sector independentista d'Unió, que està convençut que és majoritari. Un sondeig informal en l'últim congrés d'UDC a Sitges permetia constatar una majoria de delegats favorables al sí-sí, en el procés participatiu del 9-N. I tant la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, com la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, així com l'expresident del Parlament Joan Rigol van votar sí-sí.
Destacats dirigents estan convençuts que Unió estarà al costat de Mas en la campanya del 27-S. «No m'imagino Carrasco i Formiguera [fundador del partit] votant una cosa diferent», assegura una veu de notable pes en la direcció de la força democristiana.
VETLLANT ARMES / No només això, els independentistes no descarten fer un pas endavant en la pugna pel poder intern al partit. Hi ha una plataforma anomenada Fem-ho que reivindica un espai socialcristià progressista i obert. Una manera de vetllar armes. Bastant similar al Construïm, el moviment impulsat per Duran per ampliar l'espai de centre no independentista. El líder d'Unió ha descartat utilitzar Construïm com a plataforma electoral.
La partida la guanyarà en gran mesura qui jugui bé les seves cartes i gestioni els temps. Els independentistes, com gran part de CDC, estan convençuts que si no es força la màquina, la inèrcia portarà Duran a deixar pas i assumir el suport del partit al pla secessionista. CDC evita en tot moment interferir en aquest debat, per evitar que el líder democristià se senti atacat o humiliat. Però ningú a Convergència veu possible que Duran torni a ser candidat en les eleccions generals del mes de novembre.
PER LA CONFEDERACIÓ / El sector confederalista també s'ha mobilitzat. Aquest dissabte va presentar 468 firmes d'un text molt crític amb el seguidisme a les entitats sobiranistes, amb ERC i amb dirigents d'Unió com Antoni Castellà, per haver airejat el seu independentisme. Aquest text està impulsat entre altres per la militant de l'Hospitalet, Anabel Clar, que a títol personal té clar que abans que fer seguidisme d'un programa secessionista amb CDC, els democristians haurien de concórrer en solitari a les eleccions. Clar està convençuda que Duran, abans que cedir, deixarà la primera línia política. En això coincideix, curiosament, amb el sector de Castellà.
El pols intern enfront dels independentistes no va acabar de funcionar i aquest dissabte Castellà va obtenir una ovació amb un discurs conciliador en què no va obviar que la seva posició, com la d'altres dirigents i diputats, és molt clara a favor de la independència.
Unió ha anunciat una consulta sobre la qüestió, però no se sap què es preguntarà ni si es farà abans o després de les eleccions municipals. La direcció pretén gestionar terminis i continguts, com amb el 9-N, quan fins a l'últim minut va decidir no decidir. Filant encara més prim seria defensar la independència com a pas previ a la confederació, però costa de creure que aquesta vegada CDC accepti l'ambigüitat com a bandera.