La crisi del model territorial, amb un màxim exponent que seria el procés sobiranista català, preocupa molt els espanyols, en concret gairebé dos terços (62,9%). I, pel que es dedueix del Baròmetre Polític d'Espanya realitzat pel GESOP per a EL PERIÓDICO, entre altres coses pel resultat que pugui donar el pols sobiranista. El 50,6% dels enquestats veurien malament que Catalunya obtingués un nivell d'autogovern més alt dins d'Espanya. Si s'exclouen les dades recollides a Catalunya, el percentatge s'eleva al 58%. És a dir, la tercera via no té gaire predicament a la Península.
Els que pitjor ho rebrien serien els votants del PP (73,7% pel 10% que ho veuria amb bons ulls); els del PSOE (49,1% a 27,9%) i Podem (38,1% a 30,3%). Només Izquierda Unida (40,2% a favor, 30,5% contraris) acompanya CiU i ERC a la llista de partits que sí que desitgen més cotes d'autogovern.
Per territoris, és al País Valencià (64,4%), Andalusia (61,3%) i Galícia (61,2%) on aquest eventual augment de l'autogovern topa amb una oposició més gran. Euskadi i Catalunya a part, les Canàries, on les veus desfavorables arriben al 59,5%, és on més enquestats afirmen que ho veurien bé (21,4%).
Si la pregunta versa sobre la independència de Catalunya, l'oposició és molt més frontal. Al 65,5% li semblaria malament la secessió catalana, un percentatge que augmenta fins al 70,2% si s'exclouen les dades del Principat.
Els votants del PP (84,1%) i d'UPD (82,1%) són els que defensen la unitat de l'Estat amb més afany. Darrere d'ells, els partits d'esquerra, amb el PSOE (72,5%), IU (58,5%) i Podem (56,6%). La força reformadora compta amb un 15,6% de públic a tot Espanya que diu que accepta la secessió. Per territoris, el grau d'oposició arriba en bastantes comunitats al 75%. A Euskadi, els favorables a la independència de Catalunya també queden per sota dels unionistes.
REFORMA DE LA CARTA MAGNA / En un altre apartat, el 45,4% dels espanyols prefereixen reformar el sistema polític vigent a través d'una reforma de la Constitució, abans que mantenir-lo sense canvis significatius (13,6%) o trencar-lo i redactar una nova Carta Magna (29,6%). Per comunitats, la ruptura s'imposa només a Catalunya (48,4%), segurament perquè en aquesta comunitat s'entén lligada a la secessió. Euskadi (amb el 60%) és la regió més reformista, i les dues Castelles, les més conservadores, ja que el 20,2% aposta per aquesta via.
Els votants d'ERC (76%) són els més rupturistes i entre els de CiU hi ha empat a 47,8% entre els que aposten per una nova Carta Magna (segurament, fins i tot, per un nou Estat) i els que advoquen per la reforma de l'actual.
Els partits d'esquerra prefereixen la reforma abans que la ruptura. Fins i tot Podem (49,6% a 45,1%). On hi ha més proreformisme és al PSOE (60,4% a 26,1%), mentre que IU es queda a mig camí de les altres dues forces (54,9% a 43,9%). El manteniment de l'actual sistema i de la Constitució, cosa que defensa Mariano Rajoy, no triomfa ni al PP. El 34,8% opta per mesures conservadores i el 45,4% per la reforma constitucional.