La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, va néixer a Madrid el 24 de setembre de 1959 i és llicenciada en Sociologia i Ciències Polítiques per la Universitat Complutense. Va començar en política el 1983, de la mà de Jorge Verstrynge, aleshores professor seu a la facultat, que li va demanar que col·laborés amb ell en l'extinta Aliança Popular, en què va estar a càrrec del departament d'Informació dins de la Vicesecretaria d'Acció Territorial i després va treballar com a assessora de José María Aznar quan aquest últim va accedir a la presidència de Castella i Lleó el 1987.
En els comicis autonòmics del 26 de maig de 1991 va ser elegida diputada de l'Assemblea de Madrid, on va ser portaveu del PP a la Comissió de Desenvolupament Estatutari. En les eleccions generals del juny del 1993 va ser elegida diputada per Madrid al Congrés. Va representar el seu partit al Consell d'Administració de RTVE i el juny del 1994 va ser nomenada portaveu del Grup a la Comissió de Control d'aquesta entitat al Congrés.
El setembre del 1995 va ser designada cap de l'àrea d'Audiovisuals per coordinar la campanya electoral del partit en les eleccions legislatives del 3 de març de 1996. Així mateix va ser presidenta d'Acció Electoral del PP a Madrid. El 20 de gener de 1996 va ser inclosa a l'Executiva Nacional del PP per designació directa de José María Aznar i en els comicis legislatius del 3 de març de 1996, que van donar per primera vegada la victòria al Partit Popular, va ser reelegida diputada nacional per Madrid. Poc després, va ser nomenada portaveu del Grup Parlamentari popular en l'àrea de Telecomunicacions.
El 7 de juliol de 2003 va ser nomenada coordinadora de l'àrea d'Organització del partit, convertint-se en el número tres del PP. Va ser reelegida diputada el 2000 i el 2004, any en què el PP va perdre les eleccions i Mato va deixar el càrrec de coordinadora d'Organització del partit. En les eleccions europees del 13 de juny del 2004 va aconseguir un escó al Parlament Europeu. Després de ser elegida, va renunciar a la seva acta al Congrés. Durant el XV Congrés Nacional del PP, l'octubre del 2004, va ser incorporada pel nou president del partit, Mariano Rajoy, al Comitè Executiu.
Va tornar a la política nacional després de ser inclosa en les llistes del PP al Congrés, com a número tres per Madrid, en les eleccions del 9 de març del 2008, en què va ser elegida diputada. El 21 de juny del 2008, al XVI Congrés del PP, va ser nomenada vicesecretària general d'Organització i Electoral --càrrec que va ocupar fins al febrer del 2012-- i el març del 2009 va ser designada coordinadora de la campanya electoral per als comicis europeus del juny. El juliol del 2011 va ser elegida directora de la campanya electoral per a les generals del 20 de novembre, en què el PP va obtenir majoria absoluta. En aquests comicis, Ana Mato, que va concórrer com a número tres de la llista popular per Madrid, va ser reelegida diputada i el 21 de desembre Rajoy la va nomenar ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Amb Mato com a ministra, es va aprovar la reforma sanitària pel Reial Decret llei 16/2012, que buscava un estalvi de més de 7.000 milions d'euros en despesa sanitària. L'aplicació de la reforma va provocar protestes i mobilitzacions. La crisi econòmica va afectar les partides pressupostàries del seu departament, que va haver de retallar en inversions i manteniment, cosa que va provocar nombroses polèmiques.
L'1 de febrer del 2013, un informe policial notificat pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va aportar dades de despeses de viatges i regals pagats per la xarxa Gürtel a l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón i exmarit de Mato, Jesús Sepúlveda. En aquest informe, ella apareixia com a receptora d'alguns d'aquests regals. Uns dies després, durant la sessió de control al Govern al Senat del 19 de febrer, Mato va titllar de calúmnies aquestes acusacions i va descartar dimitir.
La ministra també va rebre diverses critiques per la gestió del seu departament en la crisi de l'Ebola aquesta tardor, fins que el Govern va crear un Comitè Especial de Seguiment de la malaltia, que l'oposició va interpretar com una desautorització de Mato. Després de la mort a Madrid de dos religiosos infectats per aquest virus a l'Àfrica Occidental, el 6 d'octubre una de les auxiliars sanitàries que els va atendre, Teresa Romero, va contraure la malaltia al no respectar-se els protocols d'actuació.
Aquest dimecres, la ministra ha presentat la dimissió, després de la publicació de l'acte del magistrat jutge Pablo Ruz que la relaciona amb el 'cas Gürtel', un assumpte aliè als temes sanitaris. Ana Mato és el tercer membre del Govern de Mariano Rajoy que deixa el càrrec, després dels relleus de Miguel Arias Cañete en Agricultura i Alberto Ruiz-Gallardón en Justícia.