El jutge José Castro ha imputat aquest dimarts la infanta Cristina per delicte fiscal i blanqueig de capitals en el 'cas Noos'. En un extens acte de 227 folis, el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma conclou que hi ha indicis delictius suficients en el comportament de la filla del Rei i la cita a declarar el 8 de març vinent, a les 10 hores.
Tres anys després d'iniciar la investigació del 'cas Noos', una peça separada de la macrocausa del Palma Arena, i vuit mesos després de rastrejar l'activitat econòmica de la infanta Cristina, el jutge torna a encausar-la. Segons detalla en el seu acte, hi ha indicis que la filla del Rei es va prestar que Aizoon, la societat que comparteix al 50% amb el seu marit, Iñaki Urdangarin, "servís de bastimentada imprescindible per a la comissió de delictes fiscals" i va realitzar despeses fraudulentes amb fons de l'empresa.
Castro sosté igualment en la seva resolució que la intervenció de la infanta Cristina a Aizoon constituïa un "escut davant Hisenda", en línia del que va posar de manifest al seu dia el notari que va participar en la constitució de la societat, que va apuntar que l'exassessor fiscal de l'Institut Nóos Miguel Tejeiro va auspiciar la col·locació de la filla del Rei en la mercantil perquè aquesta tingués d'un tracte especial per part de l'Agència Tributària.
"No sembla que ningú s'hagi d'escandalitzar perquè es pretengui formular-li preguntes sobre això", argumenta el magistrat de Palma, que també rebutja que s'hagi de tenir una "cura especial" a l'hora d'imputar "personatges públics, especialment aquells vinculats a institucions centrals de l'Estat", negant així que s'hagi de donar un tracte de favor a la infanta. És més, addueix que han de ser els personatges públics els que han d'"observar aquesta especial cura per no situar-se en òrbites que poguessin resultar si més no comprometedores". Així mateix, considera que el fet de citar Cristina perquè expliqui les suposades irregularitats no farà "trontollar els pilars de l'Estat de dret, més aviat tot al contrari".
Mirar cap a un altre costat
En un altre paràgraf del seu acte, Castro acusa la infanta de mantenir "una actitud pròpia de qui mira per cap a un altre costat" en relació amb les irregularitats comeses presumptament pel seu marit. Segons el jutge, Urdangarin difícilment va poder defraudar Hisenda "sense, si més no, el coneixement i l'aquiescència" de la seva dona.
L'instructor també qüestiona la posició del fiscal, oposant-se a la imputació de la infanta, i sosté que en el cas dels altres 42 imputats en aquesta peça separada del 'cas Palma Arena' mai s'han mostrat aquestes reticències ni s'ha vulnerat la presumpció d'innocència. "Ni l'afectat ni cap altra part ni, per descomptat, el Ministeri Fiscal, van plantejar cap retret sobre una suposada indefensió que pogués generar la fórmula de crida elegida ni ningú es va sentir cridat a formular cap recurs", subratlla.
Finalment, Castro reitera que existeixen "determinats indicis objectius de criminalitat", que no són "fruit d'una capritxosa elucubració".
Primera imputació rebutjada
El mes de maig passat, l'Audiència Provincial de Palma, per dos vots contra un, li va tombar parcialment el seu primer acte d'imputació. La sala va considerar que ella no és còmplice dels greus delictes que s'imputen al seu marit, com la malversació de fons públics, perquè era aliena a la gestió de l'Institut Nóos, fundació sense ànim de lucre dirigida pel seu marit, Iñaki Urdangarin, i el seu exsoci, Diego Torres, que va rebre 6 milions d'euros dels governs de Francisco Camps i Jaume Matas a València i les Balears. No obstant, va instar el magistrat a seguir investigant la infanta per delicte fiscal i blanqueig de capitals a Aizoon, la societat que comparteix al 50% amb el seu marit i que va rebre gairebé un milió d'euros de Nóos.
Totes les parts, inclosa la Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia de l'Estat, van presentar al jutge escrits contraris a la imputació de la filla del Rei, que només va defensar l'acusació popular exercida per Mans Netes. L'acte és recurrible davant l'Audiència Provincial de Palma, que tindria marge per resoldre abans del 8 de març.