L'exgeneral Alfonso Armada, participant en el cop d'Estat del 23-F i considerat un dels seus organitzadors, ha mort aquest diumenge a Madrid als 93 anys, segons han confirmat familiars seus.
Armada ha mort d'un aturada cardíaca després de diverses setmanes ingressat i en un estat molt delicat a l'Hospital de Madrid, segons han explicat les mateixes fonts. L'exmilitar serà enterrat a Madrid, al cementiri de San Isidro.
El general Armada, marquès de Santa Cruz de Rivadulla, va ser condemnat a 30 anys per la seva col·laboració en el cop d'Estat del 23-F, encara que va aconseguir l'indult el 1988. Estava casat i tenia 10 fills.
"Satisfet" amb el seu paper
El febrer del 2011, quan es complien 30 anys de l'intent colpista, es va mostrar "molt satisfet" del seu paper durant el 23-F i va dir que no feia judicis del {que} {li} van fer, sinó de la seva actuació aquell dia: "Vaig informar, vaig obeir i vaig resoldre".
Armada va ser professor en diferents escoles militars i, el 1954 va ser designat instructor militar de l'aleshores príncep Joan Carles i, el 1965, va ocupar el càrrec de cap de la Secretaria del Príncep.
El desembre del 1975, un cop Joan Carles va pujar al tron, va ser nomenat secretari general de la Casa del Rei, lloc del qual va ser cessat l'octubre del 1977, i substituït per Sabino Fernández Campo.
Ja com a general de brigada, va ser professor principal de l'Escola Superior de l'Exèrcit i, el 1979, general en cap de la Divisió de Muntanya Urgell i governador militar de Lleida.
Segon cap de l'Estat Major
El febrer del 1981, dies abans de l'intent de cop d'Estat del dia 23, el general de divisió Armada Comyn va ser nomenat segon cap de l'Estat Major de l'Exèrcit. La seva participació en la trama va ser coneguda en el moment de la seva destitució i arrest el dia 28 de febrer.
Segons els plans dels colpistes, Armada era la persona en qui hauria recaigut la presidència del Govern en cas {que} hagués triomfat el cop. No obstant, l'exmilitar sempre va negar la seva participació en els fets.