Rosa Maria Esteva, la creadora del grup Tragaluz, confia a fons en la seva intuïció. Li va muntar projectes, després els va mimar i els va adaptar. El 22 d'aquest mes (li agrada aquest número) celebrarà els deu anys de l'Omm, un dels hotels més emblemàtics de la ciutat, que ha estat un èxit i ha estat mereixedor d'importants premis (entre ells, un de novaiorquès a la millor arquitectura d'hotel) i altres de més pràctics, com ser seleccionat cada any per un dels millors spa. Ara el grup té una plantilla d'uns 800 empleats i una facturació anual de 50 milions. L'hotel és la cinquena part d'una empresa familiar significativa en la restauració.
Tot va començar a El Mordisco, un petit bar del passeig de Gràcia amb Rosselló, llavors al costat de La Puñalada (restaurant de cuina catalana que va tenir els seus dies de glòria als 60 i 70 del segle passat). Esteva es va separar als 40 anys. Era només una mestressa de casa. Amb quatre fills, va decidir llavors guanyar-se la vida com a empresària, tot i no tenir cap formació i malgrat que el pare li deia que per a ella -una dona- el millor negoci era no arriscar. Va pensar que podia capitalitzar la capacitat per apreciar la bellesa, els bons restaurants i el vi que havia adquirit, quasi per osmosi, del seu pare, Jacinto Esteva, un home de negocis que va tenir una central hidroelèctrica que va vendre a FECSA, era propietari dels terrenys de Ciudad Diagonal (Santiago Dexeus hi va negociar per instal·lar-hi la clínica) i que va ser president del laboratori italià Carlo Erba.
Va descobrir que «anar a un restaurant era dur». Li preguntaven si hi anava sola i s'avorria. I va néixer la idea d'El Mordisco, amb una llarga «barra compartida» a la qual la gent pogués anar sola, però parlar mentre menjava bocates sofisticats (fins i tot d'un bon filet). I que abans fossin temptats per alguna amanida diferent de les llavors imperants d'enciam, tomàquet i olives. Era l'any 1987 i la barra va seduir personatges com ara Barceló, Mariscal, Peret, Miserachs, Fernando Amat (Vinçon)... Va aconseguir un local càlid que transpirava modernitat. El famós Coby de Mariscal no va néixer allà, però sí que s'hi va gestar.
S'havia d'ampliar el negoci i Esteva va trobar una pròxima casa de tres pisos al passatge de la Concepció. Però l'edifici manava. No era per a El Mordisco, exigia una cosa nova, amb una filosofia diferent i un interiorisme més atrevit. I va sorgir El Tragaluz (1991), de la mà de Pepe Cortés i de la seva aleshores molt jove filla, Sandra Tarruella. El Tragaluz ha anat canviant i adaptant-se a una ciutat que s'ha fet més atractiva, cosa a què Esteva creu que el seu grup ha contribuït. El Tragaluz va donar a llum El Japonés, amb tant d'èxit que se'l va haver de traslladar a pocs metres. Però ha tornat al si matern, ja que li van multiplicar per cinc el lloguer de 6.000 euros i els comptes no sortien.
Esteva treballa amb els seus fills, que també tenen projectes propis. La seva filla Sandra és la clau de l'interiorisme. L'últim èxit és l'aconseguit amb l'establiment madrileny El Tomate, que arrasa a la capital i en què costa trobar taula. I al mateix passatge de la Concepció ha reobert El Mordisco (l'anterior es va tancar per construir l'hotel). Amb el seu fill Tomás comparteix El Principal, Les Cuines de Santa Caterina, El Lobo, El Bestial, el Negro, el Luzia (l'antiga China, que van reconvertir al veure que, malgrat tota la il·lusió que havien bolcat en el local, no era rendible). El seu fill té El Agua, El Pez Vela i altres a Mèxic. La seva filla Clara, A Contraluz i Cornelia and Co. I Raquel, el Tragamar de Calella de Palafrugell.
La clau, oferir alguna cosa diferent. Amb toc propi. L'Omm busca també barcelonins perquè el turista visqui la ciutat. Per això anima les nits amb copes (amb problemes, perquè l'Ajuntament de Barcelona diu que la quota de llicències de bar de la zona està plena). Per això va convèncer els germans Roca per muntar a la planta baixa del el restaurant Moo (una estrella Michelin). Per això, un spa obert a no allotjats. Per això ha dividit el Moo en dos, el restaurant i el Bar Roca, una cafeteria. Per això al migdia hi ha barra especial d'ostres… Per això molts dies, en una taula de l'entrada, t'hi trobes la Rosa Maria. Saludant, despatxant amb Clementina Milá o amb un altre col·laborador i... observant. Vetllant perquè tot rutlli com cal.