el Govern d'Artur Mas vol tancar el debat polític i jurídic obert arran del seu propòsit de crear un fitxer que registri les «adhesions» de ciutadans i entitats a propostes impulsades per la Generalitat. Ja no serà un únic fitxer, com es podia desprendre de la literalitat de l'ordre que Presidència va publicar fa 15 dies alDiari Oficial de la Generalitat (DOGC),sinó que cada llista de suports es vincularà a una mesura governamental concreta.
El president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu tercer dia de viatge oficial al Brasil, va reconèixer que parlar d'adhesions pot conduir a «equívocs», i va anunciar el propòsit d'esmena per frenar les especulacions que la iniciativa ha suscitat, informa Edu Sotos.El Govern català nega que el seu objectiu sigui aconseguir xecs en blanc que avalin la seva gestió, però la seva rectificació continua sense convèncer els grups d'esquerra, que insisteixen a plantejar dubtes sobre la conveniència política i la validesa jurídica de la proposta.
ACLARIR DUBTES / ¿Adhesió pot ser sinònim de submissió? ¿A quines mesures es vincularan els fitxers? I finalment: ¿Serà una informació que servirà per fer llistes d'afectes i desafectes a la causa governamental? Aquests són alguns dels dubtes que el projecte suscita i als quals el Govern respon sense embuts. «Es tracta d'afavorir la participació ciutadana i a l'adjectivar les adhesions s'acaba amb l'equívoc creat. Ara queda clar que en cap cas es tracta de donar un suport genèric al Govern», explica el conseller de Presidència, Francesc Homs. El també portaveu de l'Executiu català sub-
ratlla que si d'alguna cosa han pecat els serveis jurídics de la Generalitat és d'un excés de zel a l'hora de regular aquest tipus de procés. En canvi el portaveu del PSC, Jaume Collboni, reitera que no s'està garantint la protecció de dades establerta per llei i insisteix que la proposta genera inseguretat jurídica al no concretar-se l'ús que el Govern farà de la informació.
Els juristes tampoc es posen d'acord sobre si queda o no preservat el dret a la protecció de dades, malgrat que un paràgraf de l'ordre inicial que s'ha sotmès a exposició pública subratlla que les sol·licituds d'adhesió «no incorporaran, en cap cas, la recollida de dades personals especialment protegides». I s'afegeix que queden excloses les informacions personals vinculades a diversos àmbits: ideologia, religió, afiliació sindical, creences, origen racial o ètnic, vida sexual o salut.
SEMBLANCES I DIFERÈNCIES / El precedent més pròxim i similar és el de la campanya d'adhesions a l'Estatut que el tripartit va portar a terme el 2005 i que va aconseguir recollir el suport de més de 500 ajuntaments i de 725 entitats. Homs recorda que, en aquella ocasió, a diferència del que es pretén fer ara, el llistat d'avals que va rebre el text no es va regular de cap manera.
Per Iniciativa, que va ser qui va tutelar aquella fórmula a través de la conselleria que dirigia Joan Saura, la comparació no serveix perquè, en aquell cas, les entitats s'havien implicat en el procés previ, és a dir, ja havien opinat durant la redacció de l'Estatut i el que van fer després va ser donar suport al text final. Per Saura, allò va ser un exemple de participació, mentre que la fórmula que proposa l'Executiu de Mas és, segons la definició de l'ara senador ecosocialista, un model propi d'«un país bananer».
INTERPRETACIONS / El Govern aclareix també que en cap cas es pretén que algun dels nous fitxers acabi sent un registre de partidaris de la celebració de la consulta. Una altra cosa és que, en l'actual context polític, qualsevol proposta es pot interpretar en clau sobiranista. En això hi coincideixen partidaris i detractors del projecte. Els que neguen que es tracti d'un nou instrument al servei de l'estratègia independentista poden recolzar la seva argumentació en fitxers similars creats en comunitats com ara Castella i Lleó, Cantàbria o Aragó, on s'han posat en marxa registres d'adhesions a polítiques governamentals sense que hagi existit cap mena de controvèrsia.
Per exemple, el 2003, l'Executiu aragonès (llavors presidit pel socialista Marcelino Iglesias) va impulsar un registre d'entitats que donaven suport a l'estratègia de l'Executiu en matèria mediambiental. Quatre anys després, Cantàbria (sota la tutela del regionalista i ara mediàtic Miguel Ángel Revilla) va copiar aquell mateix model de fitxer, també per a les propostes mediambientals, i Castella i Lleó (PP) va recollir el 2009 adhesions al pacte social contra la violència de gènere.
Les causes que acabi escollint el Govern per buscar adhesions serviran per aclarir (o crear) suspicàcies sobre el seu propòsit final.