Que l'hàbit no fa el monjo ho demostra cada diaOriol Junqueras. El físic voluminós, la parpella despistada, la barba vermella i el rictus marmori de la boca conviden a imaginar-lo com un dels misteriosos personatges d''El nom de la rosa'. Un monjo enclaustrat a la biblioteca del convent que espia des de les gelosies.
Ara que és tendència 'El hòbbit' a les sales de cine, el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya(ERC) també podria encarnar un gegant de la saga de J. R. Tolkien. Un guionista de sèries americanes li donaria el paper de veí astrofísic que oculta alguna cosa de la família Soprano i potser Víctor Mora el visualitza en carn viva del millor amic del Capitán Trueno, Goliath.
Les metàfores cavernícoles d'origen madrileny queden al marge per malintencionades. Poden embeinar-se la destral amb què l'han retratat o la mà que mou la marioneta de Mas o que anuncia una crisi immediata amb CiU utilitzant la fotografia d'un hemicicle buit on Junqueras arriba uns minuts abans per rumiar en silenci i fer-se el nus de la corbata.
Es pot obrir una competició per veure qui l'encerta en la caricatura, però ho heu de saber ja: en l'entorn del també alcalde deSant Vicenç dels Hortsl'han batejat com a Obèlix. «Com el company d'aventures d'Astèrix el gal, l'Oriol devia caure de petit a la marmita de la poció màgica, la marmita del coneixement. Abans de complir els 20 anys, s'ho havia llegit tot», expliquen els seus cercles més pròxims.
Ho certifica l'actor i periodistaQueco Novell. El 2006, temps gloriós del programa radiofònic 'Minoria absoluta', l'equip de Toni Soler, Manel Lucas i el mateix Novell, es va inventar la melodia «Junqueras, Junqueras, si no te n'enteres, pregunta a en Junqueras» per donar entrada a la classe del professor i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. Era una espècie de setciències que donava lliçons d'història per a indocumentats. Perquè fins i tot les entengués un nen de 7 anys. «De seguida va enganxar l'esperit del programa. A vegades tenia la mala sort que l'actualitat li prenia minuts perquè intervenia en la recta final del Minoria», refresca la memòria l'imitador de Pasqual Maragall, Mariano Rajoy, Francesc Macià i Oriol Pujol aPolònia(TV-3).
Poder de convicció
Oriol Junqueras és l'home que ha donat tranquil·litat al president Mas (¿fins quan?, no se sap) per a la legislatura de la consulta el 2014 (també s'haurà de viure). El mateix que ha propiciat la resurrecció d'ERCfins a arribar a portar-se bé amb els seus antecessors.
Josep-Lluís Carod-Roviracol·lecciona xapes de cava.Joan Puigcercós, dietes d'aprimament. Junqueras, llibres, llibres per tot arreu. «Quan era petit llegia tot el que li queia a les mans», explica una persona propera a l'únicalcaldeindependentista de la comarca delBaix Llobregat que, amb la seva gestió, ha convençut de l'aposta pelsobiranisme de Catalunyaveïns amb arrels andaluses o extremenyes que no es van veure mai votant per Esquerra.
En la seva biografia més coneguda s'informa de tots els llibres que ha escrit, de l'estada al Vaticà i l'aventura europea, dels programes de Catalunya Ràdio i RAC-1 on va col·laborar.
No hi consta l'afecte que té als seus dos gats (Obèlix és més de gossos, Idèfix), ni l'atenció que dedica al seu hort i tot el que sap de plantes. Herència familiar, com la lectura, que ha abandonat durant els mesos d'agitació política i l'amor als colors del Barça.
Junqueras podria, a més a més, fer seu aquell llegendari eslògan de la BMW del «m'agrada conduir» perquè disfruta al volant i procura prescindir del xòfer i el cotxe del partit.
Sobre la segona investidura d'Artur Mas, l'ombra mineral de Junqueras: al banquet és a la vegada núvia (aliat delGovern) i sogra (líder de l'oposició). Un embolic per a un cuiner que és pacient i educat a la taula i de mà dura al rebost. L'Obèlix de lapolítica catalanacarrega el menhir sobiranista mentre els romans ideen com debilitar la resistència del poble català.
Junqueras és Obèlix. ¿Permetrà a Mas portar el casc alat d'Astèrix?