Per primera vegada des que va començar aquest viatge, 180 quilòmetres enrere, deixem la N-230 -la carretera de la frontera -i avancem pervies comarcals aragoneses en direcció al mar. L'aigua del canal d'Aragó i Catalunya rega vastes extensions agrícoles i ramaderes. El sistema de reg per aspersors rotatoris ofereix des de l'aire un paisatge al·lucinant de camps circulars. Moltes d'aquestes finques proveeixen de carn empreses catalanes com el Grup Guissona. Aquí la terra dóna els seus bons diners. No hi ha ni un centímetre de terreny sense amo; de fet, a vegades passa que dos amos reclamen el mateix terra.
Els camps de blat de moro madur d'Inocenci Santolaria aixequen les seves tiges a prop de la zona delcanal de la Clam d'Almacelles, que limita Aragó i Catalunya. Santolaria engreixa vedells i cultiva 53 hectàrees, la meitat de les quals són al costat aragonès, al municipi del Torricó, i la resta al costat català, al municipi d'Almacelles. L'empresari manté amb aquest últim consistori un litigi per la propietat d'una part de les terres.
>> Llegiu latercera entrega completa de la sèrie 'La vida a la frontera', a e-Periódico.