«Em sento economista, perquè és la meva professió [...] Em considero un tecnòcrata, entès com algú que té una influència en un àmbit important, però en virtut de la meva competència tècnica».Així, sense etiquetes polítiques, com una espècie de Mario Monti català, es descrivia l'any 2008 el flamant número dos de la llista del PSC a les eleccions autonòmiques, Maurici Lucena, poc després de ser nomenat president de l'Agència Espacial Europea. Acostumat als reptes d'altura, no va titubejar quan, fa poques setmanes, li va telefonar el líder, Pere Navarro, per proposar-li el tàndem. Va aparcar el llibre que estava escrivint i es va mudar a Barcelona per arremangar-se i estirar el carro socialista. En el seu aterratge en la brega partidista, ahir, va voler moure's en la seva salsa i va presentar els eixos del programa econòmic del partit, amb l'objectiu de dotar de contingut el model alternatiu a les retallades que no ha tingut el PSC durant la legislatura.
Al debutant no li va costar ficar-se en la pell d'un polític. Va atacar primer i va proposar després. Va reivindicar el«rigor»i la«professionalitat»en la gestió econòmica, valors que, va dir, no han regit l'obra de CiU. Per evitar les acusacions de dogmàtic, va defensar l'austeritat, l'estalvi i la tisora, però d'una altra manera:«Hi ha un clar marge per pal·liar els perjudicis que ara objectivament estan patint les classes mitjanes i treballadores com a conseqüència de la crisi econòmica».I, és clar, va proposar apujar impostos als rics perquè«paguin més els que més en tenen».
El PSC vol que les rendes superiors al milió d'euros paguin un 60% d'IRPF. Espanya és el cinquè país del món amb el tipus marginal més alt del món (52% per a les rendes més altes). A Catalunya, el gravamen màxim se situa en el 56%, només superat per Aruba (58,95%) i Suècia (56,6%). És a dir, que la proposta socialista deixaria l'IRPF català per als rics com el més elevat del món.
Triple reforma
Lucena va plantejar tres reformes fiscals més. La primera, tornar l'impost de successions a l'estat en què el va deixar el tripartit (que només eximia les rendes més baixes) i que CiU va eliminar a l'arribar a la Generalitat. La segona, crear un nou impost sobre les grans fortunes, que el candidat no va detallar. I la tercera, fixar el mínim exempt de l'impost de patrimoni en 500.000 euros -ara està en 700.000- i «apujar moderadament els tipus progressius».
Però aquest programa econòmic té una segona pota: el model de finançament. El PSC denunciarà el«clarament excessiu»dèficit fiscal i defensarà que el principi d'ordinalitat (que garanteix que Catalunya no surti perjudicada després de contribuir a la solidaritat) quedi fixat a la Constitució. I lluny de rebutjar-lo com CiU, Lucena va valorar el pacte fiscal, això sí, amb el famós consorci Estat-Generalitat que els socialistes van predicar al desert.