Ho ha deixat ben clar aquest dilluns, durant la roda de premsa per explicar la seva dimissió com apresidenta de la Comunitat de Madrid. Del que més orgullosa se sent Esperanza Aguirre és de l'educació bilingüe que ofereixen nombrosos centres públics de la regió. ¿I del que menys? "De totes lesficades de potaque he fet", ha confessat Aguirre.
De raó no n'hi falta. La fins arapresidenta madrilenya ha generat durant la seva llarga carrera política una llarga llista defrases i intervencions antològiques, a més d'alguns errors. L'últimepisodi d'errors va arribar per escrit el 30 d'agost passat en forma de cartadirigida als professors d'Educació Secundària de la Comunitat de Madrid, en un intent d'explicar els motius de les retallades i amb l'objectiu de trobar la comprensió dels docents.
El que no van entendre els professors van ser... ¡elserrors ortogràfics de la missiva!, en què, per exemple, apareixia fins a quatre vegades escrita la paraula "més" sense accent.
FOLLETS I CORRECCIONS
Elsdocentsvan tornar la carta amb les faltes corregides en bolígraf vermell iAguirreva atribuir els errors "alsfolletsde la 'technicality'". Però aquesta només és una petita anècdota sense importància, comparada amb alguna de les perles que han sortit dels llavis de la presidenta. Com quan el 2008 va afirmar que "Franco era bastant socialista". Només és un exemple, però ni el primer ni l'últim.
N'hi ha prou de recórrer a les hemeroteques per trobar frases per al record. No és necessari anar gaire enrere en el temps. Aquest mateix any, Aguirre es va deixar portar per les seves passions durant una visita a Valdemaqueda (Madrid) a l'afirmar que "als arquitectes els haurien de matar tots. Per això haurien de posar la pena de mort. Em cauen malament perquè els seus crims perduren més enllà de la seva vida".
I és que Aguirre té una peculiar forma d'explicar i justificar fins i tot algunes de les decisions. "ElGovernha acabat amb l'obligació de destinar diners de lesprestacions de l'atur als sindicats i als empresaris, perquè s'acabin les tonteries", va anunciar la presidenta durant el debat de l'estat de la regió, fa uns mesos.
AMICS I ENEMICS
Aguirre ha demostrat que sap fer amics, però també ha fet seva la màxima que diu que "a l'enemicni aigua". "Hem tingut la sort de poder donar un lloc a IU i prendre'l al fill de puta", va dir el gener del 2010 la fins ara presidenta de Madrid en referència al seu 'enemic' polític, el llavors alcalde de Madrid,Alberto Ruiz-Gallardón. Un enemic amb qui va ser molt sincera. Només s'ha de recordar quan el juliol del 2007 li va deixar anar a l'alcalde, traïda pels micròfons que tot ho senten: "No tenim ni un 'puto' duro".
Encara que per a enemics de veritat, els socialistes. També a ells ha fet honors Aguirre amb perles com "quan el PSOE entra per la porta, l'ocupació salta per la finestra" --en declaracions al diari 'La Razón' el 2011-- o "sentir parlar socialistes sobre crear ocupació és com sentir Paris Hilton parlar de fundar convents" (setembre del 2010).
FOC PELS QUEIXALS I NACIONALISMES
Aguirre, amb el seu estil particular ha sabut també fer treure foc pels queixals amb els seus lapsusnacionalistes. "És una mala notícia per a la Comunitat de Madrid que la seu d'una empresa elèctrica, que és multinacional, i que és una de les grans empreses espanyoles multinacionals, es traslladi fora del territori nacional". Amb aquestes paraules va lamentar la presidenta el setembre del 2005, queEndesapogués ubicar-se a Catalunya.
Un sentiment nacional en què sempre va tenir clar el paper del PP: "(Sense el PP),Catalunyaacabaria enfonsada en un règim nacionalista-socialista en què s'imposaria el pensament únic", va predicar amb sensibilitat durant un míting a Lleida el 2008.
FLAGELL VERBAL
I és que pocs s'han salvat del flagell verbald'Esperanza. "Estan molt antiquats i han de canviar, sinó cauran com va caure el Mur de Berlín", va dir el maig del 2012, en referència als sindicats, en una entrevista a laCOPE.
Ni se'n van escapar els sindicats ni tampoc els mitjans de comunicació. "¿Qui els ha dit a vostès que vinguin?", va preguntar aquest mes de setembre als periodistes de Telemadrid al presentar-se en una visita a la zona afectada per l'incendi de Robledo.
Però aquests són només alguns dels exemples de la llarga llista dedesencerts protagonitzats per una Aguirre que, ja abans d'ocupar el càrrec com a presidenta de la Comunitat, apuntava maneres. És difícil no recordar aquell "¿Santiago Segura? No sé qui és", que va entonar davant els micròfons de la COPE, quan eraministra d'Educació i Cultura al Govern d'Aznar.