"No és necessari perdonar per dialogar o conviure", ha dit a BilbaoGiorgio Bazzega al relatar la seva experiència com avíctima de les Brigades Roges, que, quan ell tenia 30 mesos de vida, van assassinar el seu pare, que era policia a Milà. En el seu relat, ha compartit taula i reflexions amb l'exmembre de les Brigades Roges Adriana Faranda, condemnada per participar en elsegrest i l'assassinat d'Aldo Moro, que ha llegit una carta de la filla del que va ser màxim dirigent de la democràcia cristiana italiana. Moderava les intervencions elperiodista i víctima d'ETA Gorka Landaburu, en la sisena jornada del Congrés sobre Memòria i Convivència que demà clausurarà el ministre d'Interior,Jorge Fernández Díaz, i que avui s'ha obert amb un missatge de solidaritat als afectats per l'atemptat d'Itàlia.
En una de les sessions més concorregudes del Congrés, el recorregut personal realitzat pels que fa 30 anys van servíctima i botxí s'ha seguit amb una especial atenció durant dues hores.Bazzega ha explicat la seva primera reacció d'odi i els seus desitjos de venjança al conèixer en l'adolescència com li van prendre al seu pare; ha relatat la seva segona opció autodestructiva, que el va portar fins i tot a la droga, i l'oportunitat, per fi, de convertir la seva ràbia en alguna cosa positiva que va suposar conèixer un home que va veure morir la seva dona en un atemptat. "Jo volia començar a estar bé. Sortir d'aquell mar de dolor en què estava com un lleó ferit. Milani havia aconseguit transformar la seva ràbia; ell, i també la meva mare, em van ajudar a adonar-me que no estava seguint l'empremta del meu pare, que era un enamorat de la vida".
“Dissociació” de la violència
Faranda, que va arribar a lesBrigades Roges des de la simpatia amb moviments d'ultraesquerra, va començar a qüestionar la violència durant el segrest d'Aldo Moro. "Em resultava inacceptable pensar a treure la vida a una persona que no es podia defensar. Vaig començar a deixar de pensar en el president de la Democràcia Cristiana i només hi veia l'ésser humà. Allà vaig començar un trajecte molt llarg".
Durant 15 anys a la presó va anar avançat en el que explica com la seva "dissociació" de la violència i el seu convenciment que "a cap ésser humà li està permès treure la vida a un altre". A més,Faranda va intentar unaproximació a víctimes de les Brigades Roges perquè estava convençuda que és necessari que els que van causar un dany "es posin a disposició de les seves víctimes per a qualsevol cosa. El dolor no es pot arreglar, però has d'estar a disposició per al que vulguin: insultar-te, bufetejar-te, parlar-te. Cada trobada té algun element extraordinari".
Per això va aprofundir en aqustes trobades i avui arriba a anomenar "amiga"Agnesse Moro, filla del líder assassinat que, a través d'ella, ha enviat una carta al Congrés de Bilbao en què, entre altres coses, afirma que "la memòria ens serveix per canviar el present". I Faranda afegeix que, fins i tot així, es pot "canviar el món".
Landaburu ha lamentat que el ministeri d'Interior hagivetat la presència de l'exetarra Carmen Guisasola. "Ha estat un error", ha dit mentre es declarava convençut que ella o altres dels que completen el camí d'abandonament de la violència ho podran explicar més endavant.